Les parets són negres
els pensaments negatius
negres i foscos
en la meva ment.
Davallen les llàgrimes
galtes avall ardents
com la trista pena
que m’omple el cor.
Tu, tu i tu
el teu record perdut
oblidat en la terra
del meu petit país.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada