CAMINADA DE BAGÀ.

I tot va començar de bon matí!

A ¼ de vuit vam recollir la nostra companya i vam marxar cap a la població de Bagà. Vam recórrer els carrers del bonic poble fins a la cruïlla  senyalitzada amb el cartell que diu coll de Pal. Aleshores prenem dita carretera fins el quilòmetre 3,8 on havia el punt de sortida.

Començar s’ha de dir que va començar bé!

Xino-xano iniciarem la pujada per la pista. Poc després de la bifurcació del poblet la pista s’estrenyia i passava a ser un camí entre mig de l’arbreda fins arribar al coll de Piula. I la pujada continuava! Ens entretinguérem una mica cercant un grapadet de bolets i un grapadet hi trobarem, res poca cosa, per dos queixalades i prou. Els assaborirem poc a poc intentant treure’ls el màxim de profit.

I la pujada continua i nosaltres la continuarem!

Un control i vam escoltar que algú rere nostre preguntà innocentment.

¾    S’ha acabat la pujada?

¾    Bé, una mica, Més amunt s’arregla...- Contesta dubitativament la noia del lloc de control. 

Esperançats seguirem pujant! 

I el caminoi seguia amunt. Un trosset per respirar en una mica de senderol planer. Passar per un lloc de pedres per travessar d’un cantó de muntanya a un altra.  

El senderol continua pujant!

Arbres, fagedes, trepitjar fulles de canviants ocres, altives i fermes muntanyes de colors grisosos. Una mirada al Pedraforca des d’un altre punt de la brúixola. Ja arribem al coll de Filatos.  

Per fi no hi ha pujada, més ara si tot és baixada! 

Manoi, ara s’ha acabat la pujada però davant nostre s’obre una sobtada baixada de pedra mullada. Passat l’obstacle fent via camí avall entre matolls i arbres amb un terra mullat i relliscós. Lleugers pujadors i arribem a coll d’Escriu. Un altre control i per fi el compromès esmorzar: quin pa amb tomàquet! Quin tastet i quin trosset de cansalada! Un bon got de taronjada i un tallat. Tan bo tot! 

I ara seguir les banderoles que marquen el camí. Més pujada! 

Al nostre costat una pista ampla per passar cotxes i costa avall. 

Nosaltres marxarem per aquesta pista- vam dir a una membre de l’organització.

¾    Més avall coincidireu amb la resta de la caminada.- Així ho vam dir i així ho vam fer. 

Font del clot d’en Pere un nou control i repostar un xic. Poc després els castanyers de Gréixer. Ens informaren que no pertanyen al territori i van ser plantats pels propietaris de la finca. Donen excel·lents castanyes i són molt buscades en el seu moment. 

Un altre baixador i a vorejar l’estany i després som a la caseria  i el control final.

¾    L’església es pot visitar?- quasi pregunta obligada.

¾    Sí, us acompanyarà el nen i us encendra les llums. 

L’església és petita d’una sola nau i amb absis semicircular amb teulada de quart de volta. Ens estranyar la posició de la porta orientada a tramuntana. Campanar de cadireta de dos ulls. Una pica baptismal  poc treballada només una forma de copa i l’espai per l’aigua beneïda. 

S’esmenta l’any 871 la consagració de l’església per part del bisbe Guisad d’Urgell amb donacions del prevere Daguí i setze habitants del poble. Quan Daguí va dirigir el monestir de Ripoll l’església va formar-hi part.

Poc després continuar per arribar al cotxe. Cansats, un xic cruixits però havem fet la caminada. 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.