MARIA DE LES TRENES

 

"Aquesta deliciosa sardana, va ser dedicada a una noia que tenia prop de vint anys l’any 1950, que es diu Maria Pagès i Coll, nascuda a Banyoles l’1 de desembre de 1930 i filla de Josep Pagès i Maria Coll".  Segons Sebastià López (Caldes de Malavella).

Música: Josep Saderra i Puigferrer
Lletra: Ramon Ribera i Llobet

La Maria de les trenes,
en mirar-la tot passant,
feia defugir les penes
la bellesa d’un instant,
convertit després en cant.

Quin respecte el seu posat
tan senzill, ple de sorpresa!

Resplendia la bondat,
la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
la promesa d’un amor feliç;
i la joia que t’espera,
la saps veure
amb llum de somni en l’encís.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
claredat d’infinit.

Maria, les teves trenes
són un lligam d’espigues d’or.
Maria, les teves trenes
són la beutat i l’amor.

Joiosament d’aquelles trenes
hem de recordar que foren el neguit
de l’abrivat galant.
I ara que és mare la Maria,
l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor,
el bressa tot cantant.

 La ra la...

Saltironant reviuen les belleses
d’un passat d’alegre joventut,
el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes
i del pentinat, ens queda solament
el seu record.

Suposo que heu pogut llegir, escoltar, i veure com canten la sardana de la “Maria de les Trenes”, aquest grup tan masculí de caramellaires.

Això em reporta a molts anys enrere, quan a les dones no ens estava permès sortir a cantar les caramelles. A més, a les escoles i fins i tot a l’església, no ens podíem barrejar mai. Cadascú en un costat diferent!! ”Els nens amb els nens i les nenes amb les nenes”.

Ben mirat, a part de fer de “marujes”, què més ens permetien a les dones? Només teníem el “privilegi”, de fer el “Servicio Social”. Suposo que això devia substituir la “mili”, que ja la feien els joves del sexe oposat! Aquest “Servei” només era per les dones solteres. T’hi veies obligada si et volies  treure el carnet de conduir o el passaport... Si bé aquesta “parida” consistia en saber fer “labores” i “empollar” el catecisme. Vull dir que... això no influïa perquè conduïssis millor o pitjor el cotxe que, bastants anys enrere, també era una utilitat exclusivament per homes.

En aquella època, no havíem vist mai cap dona que fos metge, arquitecte, aparellador, paleta, manobre, mecànic, planxista, fuster, ferrer, miner, bomber, matalasser, escura xemeneies... Els rols estaven establerts així! Quant als càrrecs importants, no eren mai comandats per una dona. Als Bancs només i treballaven homes; a les fàbriques el qui sobresortia una mica com: gerents, directors, encarregats... eren mascles. Fins i tot quan venien el amos de la fàbrica, només es deixaven veure ells. Les senyores a casa!

Per sort, tot ha canviat força, i no és per l’expressió que s’ha sentit a dir moltes vegades: “És clar com que ara la dona treballa...!” Com si les d’abans no treballessin, a fora i a dins de casa, tenint compte que en aquell temps no hi havia els aparells que tenim ara per ajudar-nos a fer algunes feines!

Malgrat això, tot i la crisi,  les dones encara no poden ser capellans; així no perilla que puguin accedir als càrrecs de: Bisbe, Arquebisbe, Cardenal o Sant Pare. Aquest dies, que hem pogut observar els membres que formaven part del conclau per elegir el nou Papa, Francesc I, m’han fet pensar que el món de la religió és el més masclista de tots. I no només en el nostre país!

Quan el Sant Pare, Benet XVI, va venir a la Sagrada Família de Barcelona. Ho recordeu? Les dones només van tenir protagonisme per netejar l’altar!

Ah! Pel que fa als berguedans, tampoc no he vist mai cap dona fent de  gegantera!

Bé, la meva intenció era escriure sobre les  tradicions de la festa de Pasqua. Encara que hagi marxat  del tema, us desitjo a tots...

MOLT BONA PASQUA!

25 de març de 2013