La noia passeja sola davant de la porta del col·legi,
malgrat els consells dels mestres. A la cantonada observa la presència habitual del camell de torn que ofereix
drogues als alumnes del institut.
Avui
el vell esparracat i brut no hi és però hi ha el seu nebot que va ser un alumne
de la mateixa escola. Anava tres cursos avançat del seu però a causa de
problemes familiars va haver de marxar. Això és un eufemisme, el motiu real és
que va ser tancat a un reformatori perquè va violentar a una jove. Sempre en
aquesta societat es tendeix a llençar terra sobre qualsevol problema i tapar la
culpa.
El
noi li fa un somriure i ella s’acosta. La veritat és que la noia era cansada
d’escoltar la xerrameca de la seva companya, la Silvia. Només sap parlar de
vestits, maquillatge, festes i nois. Ara solament té una tema per parlar de
l’operació pectoral per fer-li més grans els pits. Serà el premi a aprovar el
curs.
Pobra
noia- Pensa l’Àgata. Mentre s’apropa al noi i aquest li mostra la varietat de
productes”entre cometes” que podien donar-li una efímera felicitat.
¾
Segur
que aquestes coses fan sentir sensacions- Pregunta la mossa.
¾
T’asseguro
això i més- Ella dubte però com el noi és bufó i el que té són ganes d’enraonar
amb algú i no sentir les mallerengues de les companyes de la classe. Fa la
desmenjada i fa un reguitzell de
preguntes sobre les propietat de les pastilletes de colors.
El
noi fa publicitat de tot. Els productes són edènics, guais, inversemblants,
afrodisíacs i prenent-los el món es torna de color pastel: blau, roses i verds
de tons mesurats i suaus. Finalment la xicota pensa el “nano” és maco però
contesta.
¾
Ai!
Ho sento però no tinc diners.
¾
Més
t’agraden força. Vols provar-les? Vine més tard a casa- mentre pensa una altra
al sarró.
¾
A
casa teva, no! Que dirien els pares si ho sabessin.
¾
Bé,
ens trobem- Com el poble és petit coneix prou a la noia i sap qui és la seva
família- a casa la teva tia.
¾
Menuda
peça la tia- pensa ella- però provar és provar, coi. I li diu al xicot:
¾
A
quina hora.
¾
Quan
acabis de col·legi- el noi mira el rellotge- pots anar a casa la teva tia.- Com
veu dubtes en la cara de la mossa li diu.- En tot cas li deixo a la teva tia i
així estaràs més tranquil·la.
Mentre
mira el rellotge calcula. Tinc temps d’anar a casa de sa tia i donar-li un
somnífer i quan vingui aquesta gata maula veuràs com ens ho passem. “Fliparem”
d’allò més bé.
Corre
carrer amunt, cames ajudeu-me. Truca a la porta d’un bloc del passeig i entra,
malgrat es vol cruspir a la tieta, això és de rondalla o conte, l’engalipa amb
quatre moixames i petons. Aleshores li dóna diners perquè vagi a una botiga
xinesa a l’altre cantó del poble i triï un vestit per anar a un ball de
carnaval.
Segur
s’asseu al sofà i poc desprès escolta el timbre de la porta, primer indecís,
tímid, però els següents trucs ja mostren impaciència. Obre la porta i l’agafa
del braç i la fa entrar ràpidament no sigui que qualsevol veí s’adoni de
l’estranya maniobra.
¾
I
la tieta- pregunta l’Àgata amb veu fleuma.
¾
No
ha sortit un moment, però torna ara mateix. Té vols provar aquestes rosades no
són fortes i fan volar suament pel cel.- Hi és diu a sí mateix: Ja volaràs ja,
volarem tots dos i sentiràs també. Ui, si sentiràs.
La
noia ansiosa pren la pastilla, perquè ha escoltat converses d’amigues més grans
que deien que prendre drogues era d’allò més estimulant i quant volies ho
deixaves i no passava res. Prendre drogues és ser més gran, més modern.
Quan
encara té la pastilla a la boca sense empassar-la se sent els soroll d’unes
claus a la porta i entra la tia que de primer diu:
¾
He
trobat la veïna a la plaça i quan hem acabat de criticar a la Isabel ha
començat a ploure i he vingut a buscar el paraigües...
Però
veu a la neboda i enfellonint-se crida agrament:
¾
Que
fa aquesta mesella a casa, no voldràs tenir-la a ella quan em tens a mi i a més
a casa meva. Imbècil que no saps que és la meva neboda. Tens a una dona i vas
darrere d’una criatura sense experiència. Desprès del que he fet per tu. Miserable!
Au! Tu, tonta fot al camp abans que et doni una cleca. Seràs curta!– i pren a
la neboda pel coll i d’una estrebada la treu porta enllà.
L’Àgata
fuig escales avall amb l’ensurt li ha saltat la pastilla a terra en la casa i
només nota un gust rar a la llengua. No creu que la tieta digui res als pares,
pràcticament no s’enraonen. Sent crits e insults de la tia malgrat la porta és
tancada, fuig avergonyida i penedida pel perill que ha vorejat i el que podia
haver estat.
Miquel
Pujol Mur
Una versió molt actual i original del vell conte.
ResponEliminaTens tota la raó, potser els tindríem que actualitzar els contes. Allò de l'iaia en una caseta dins el bosque, aviat no s'ho creuren ni els nens de bolquers.
Elimina