dijous, 8 de novembre del 2012

HISTÒRIA D’HARRY II.

EL PIDOLAIRE

En Harry empeny amb el carretó la porta de darrere del supermercat que dona al pati. Transporta les restes de les caixes i dels embalatges de les mercaderies que ha posat en els prestatges de la botiga.
Mentre arrossega l’estri va pensant: “Ara ho recullo, ho acabo d’endreçar i a plegar, que ja és hora”

De cop, sent una veu rogallosa que el crida i li diu:
¾    Tu negrot! No cal que ho guardis enlloc això, que ho haig de repassar, deixa-ho aquí terra. Maleïts negres que esteu per tot arreu.

Estranyat per les paraules i pel to en què han sigut expressades, en Harry escodrinya amb la mirada els racons del pati fins trobar estirat a terra l’individu que l’ha ferit amb les seves frases.
¾    Escolta, que jo no m’he posat en res amb tu- es queixa.
¾    Només faltaria, negre, o prefereixes que et digui afro o de color. De totes maneres ets un negre. 

Harry observa la despulla humana que l’està cridant. És un home blanc, suposant que sota la brutícia no amagui cap sorpresa, aproximadament d’una cinquantena d’anys, i porta encasquetat un barret tan esfilagarsat i brut com la deformada roba que vesteix.

Està assegut a terra i té a la mà una sabata dins de la qual està entaforant un seguit de cartrons i papers per tapar els forats de la sola. Els dits del peu sobresurten del mitjó foradat, amb unes ungles llargues i corbades, totes brutes, tant per la manca de netedat, com per la sutja de    aigua i la pols. Acaba d’entaforar el papers, sense fer cas de la mirada del Harry, es posa la sabata i amb una espècie de benes llardoses, fetes amb bosses de plàstic, es recobreix la sabata, el  mitjó i part del pantaló.
¾    És pel fred. Collons! Tan costa deixar-ho al meu costat – l’escridassa el freturós personatge.    

Harry intenta esbrinar com ha pogut entrar al pati, quan observa que al treure el camió que anava al mercat central, el conductor s’ha deixat la porta que comunica amb el carrer oberta.  

També s’adona que el mal carat captaire ha abandonat enmig del pati un carretó dels de compra, per sort d’un altre establiment, carregat d’andròmines, parracs, cartrons i restes de menjar. Lligat  amb una corda hi ha un gos, tan brut i pudent com el seu amo, que els està vigilant ajagut.      

El Harry sap de les dificultats per dialogar amb aquesta gent. No tenen res a perdre i moltes vegades es tornen  violents per una nimietat.  

Durant un curt espai de temps que va haver de dormir al ras ja s’havia enfrontat amb algun que el volia robar i havia après que un ganivet sortia molt aviat d’entre els pellingots. L’altra cosa que el fa enrere era la intensa pudor a suor i a brutícia que l’envolta. L’únic olor que emmascara la insuportable ferum és l’aroma de l’alcohol que també l’acompanya.
¾    Mira no fem soroll ni cridis. Et deixo aquí al teu costat tot el que porto. Tu tries i te’n portés el que vulguis i marxes. Jo acabaré de recollir el que no t’emportis i així tots contents- mentre parla s’està dient: “ja plegaré tard per culpa del talòs del xofer”.
¾    Ei, a mi ordres no! Ja em volen manar prou els bobys. Només em faltaria ara un “negrata” manant-me- quan diu això encara es fa més forta la bafarada de licor barato.
¾    No et vull manar res. Sols és per ajudar-te. Si no el cap de la tenda cridarà els guàrdies.
¾    A mi, ara, amenaces, mal parit negre! Que us donen una mica de poder i ja sembleu almiralls. No et fot. Si jo surto i entro de la trena quan vull, encara em donen de menjar i roba neta- ho diu amb una veu forta i orgullosa.
¾    Home, si ho faig per no donar-te problemes. A tu t’agrada la llibertat.
¾    Clar que sí, així vam ser creats, lliures- en finalitzar de parlar un eructe se li escapa de la boca, millor dit, quasi es podria dir que s’alegra  de fer-lo sonar. 

El Harry se’l mira a certa distància amb prudència. Sap que ha de deixar la porta tancada i no promoure cap aldarull amb aquella desfeta.
¾    Vés fent, aleshores...-  i enraona suaument per calmar la situació.
¾    Això mateix, moreno. Et convenç més, així. Ara marxa, deixem tranquil si no t’atio el gos- mig crida el pidolaire. 

El Harry prudentment es tira enrere, observa com aquest remena i tria cartrons, llaunes, retalls de carn o sobres de menjar caducats. Ho carrega al carro, xiula al gos, i marxa pel portal. Corrent tanca la porta. 

Recull les deixalles escampades pel indigent, les llença i marxa cap a l’interior de la botiga per rentar-se, canviar-se la roba i anar-se’n a casa. Avui que podia plegar d’hora.

Quan arribi a casa ha d’escriure una crítica humana pel setmanari. Avui una de les seves opcions serà parlar de gent abandonada als carrers, d’inseguretat o de racisme. De tot una mica.  

Miquel Pujol Mur
Berga, 16/01/2008 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada