Bastant d’hora al matí van iniciar la nostra sortida. No tan aviat com altres cops ja què la temperatura hivernal i la previsió de vent no convidava a ser molt matiners per caminar per la muntanya (respectant totes les opinions)
Vam travessar la frontera per Bourg-Madame (La Guingueta d’Ix en el nostre idioma) anant en direcció a Enveig. Una mica més amunt de l’església d’aquest municipi vam prendre el trencall a la dreta senyalitzat amb el nom de Brangoly. Per una carretera costeruda, mal asfaltada i estreta on quan venen altres vehicles en direcció contraria és obligatori parar i arrambar-se a la cuneta. Un camió ens va fer amagar en l’entrada d’un camp. Passades aquestes anècdotes van seguir fins arribar al llogaret admirant els seus prats i muntanyes.
Vam deixar aparcat el cotxe a l’entrada del petit poble i agafant els nostres habituals estris muntanyencs van començar la nostra caminada.
Primer vam passar per davant de l’església de Sant Fructuós d’origen romànic i parròquia que integra els altres dos nuclis propers de Bena i Feners. Actualment és un edifici d’una sola nau totalment modificat l’a. 1850.
Aleshores començarem a pujar, uns cops la pujada era forta i altres la costa era més suau i pujaves sense esforçar-se, admirant les grosses roques escampades en profusió per diferents llocs de la muntanya. L’aigua de la riera que baixa fent sonar la seva cantarella mentre salta els petits desnivells del seu ràpid curs. En les raconades quedava presa l’aigua com llàgrimes de gel. I arbres, una gran quantitat d’arbres ens acompanyaven en la nostra ruta, llàstima que a hivern els arbres de fulles caduques ens priven de la bellesa de la verdor. La vessant de la muntanya ens emparava del vent, quan al cap de 40 minuts van arribar al coll de Juell (1632 m.) ens va deixar notar la seva presència. Però mig protegits pels arbres, aquest cop pins i ginebrons van continuar el camí per la carena de la muntanya fins arribar a Santa Maria de Bell•lloc.
Santa Maria de Bell-lloc és una antiga església romànica al terme municipal de Dorres (Alta Cerdanya). Està situada a 1.685 m. d'altura, en un planell a prop del pic de Mollet, contrafort del massís del Carlit.
En l'any 1579 els trinitaris construïren un convent proper, que hagueren d'abandonar aviat per manca de recursos. Posteriorment, de la fi del s XVII al 1793 (data de la Revolució Francesa) hi hagué un convent de servites. El convent i una gran part de l'església van ser destruïts.
L’edifici és del segle XIII i consta d’una única nau encapçalada per una absis semicircular. Malgrat reformes posteriors, part de la nau conserva la volta de canó la resta actualment és coberta amb encavallades de fusta. L’absis és cobert en volta de quart d’esfera.
A la façana sud trobem una porta amb arc apuntat i a la de ponent el campanar d’espadanya amb tres ulls.
A Sant Joan de Dorres es conserva una talla de la Mare de Déu, potser del segle XI, força singular i sense comparació amb les altres romàniques per la seva simplicitat i exotisme. Hom parla d’un estil escultòric arrelat en la tradició del treball de la fusta dels pastors.
Un detall ens va cridar l’atenció, malgrat el materialisme del món actual i la generalitzada perduda de fe damunt de l’oblidat i dessacralitzat altar, d’aquesta perduda església damunt d’una muntanya havien dipositats un munt d’exvots de diferents motius. Entre ells un ram de roses naturals encara fresques. Segurament un acte d’una fe més elemental e intima que la que es proclama a la sortida de missa de 12h. del diumenge.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 7 gener 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada