Iravals ( Isavals) es troba a 1240 m. d’alt. S’emprava el nom, en ocasions per designar tota la vall del riu Querol. El topònim sembla de ser d’origen preromà bascoide però no resta clar el seu significat. Sembla procedeix d’Isabal, d’on deriva zabal, “ampli, obert, abundós”.
Edifici romànic d’una sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya de dos ulls. Catalogada com monument històric és una església d’estructura molt senzilla. Davant del portal hi ha un atri i també el cementiri.
Sembla probable que antigament existissin diverses esglésies, potser de fusta, al voltant dels habitats de diferents llogarets esmentats al final del segle IX (Cedret i Iravalls en l’a. 862 o Llinars en 1159)
La part frontal de l'altar data segle XII- XIII. Per comparació d’estil s’atribueix al mestre d’Avià, pintor d’art romànic tardà que va treballar al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Algunes de les bigues que havia davant de l'altar van ser utilitzades per construir els altars barrocs de l'església St. Etienne de La Tor de Querol.
Altre de les joies de l’església és el retaule de Santa Marta pintat als voltants del 1348 per Ramon Destorrents, pintor oficial de la Corona. Té forma de tríptic i es composa de vuit taules. Representa escenes de la vida de Santa Marta talment com van ser recopilades en el llibre “La Llegenda Aùria” (La Llegenda Daurada)pel beat Jacopo da Varazze o Jacopo della Voragine (en llatí Jacobus de Voragine) (Varazze, 1230 - Gènova, 1298), hagiògraf dominic italià. Fou bisbe de Gènova entre 1292 y 1298. Va escriure una crònica de la ciutat de Gènova, y es considerat com autor de “La Llegenda Aùria”, la més cèlebre recopilació de llegendes piadoses a l’entorn dels sants y també la més influent en la iconografia pictòrica i escultòrica.
Tingueu en compte que no és freqüent trobar tanta riquesa en un edifici religiós de mida tan modesta.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 14 gener 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada