Si em preguntessin, ara mateix, com és la meva situació actual, o com em sento, podria respondre sense cap dubte: Cofoi, em sento molt cofoi i fresc com una remolatxa!
Potser mai no m’havia sentit tan valorat! En aquests moments tot són lloances i afalacs; tot són elogis i floretes. Això que jo, sincerament, penso que sóc el mateix que era fa uns quants dies. Ni més ni menys! La veritat és que no he canviat de fesomia, ni d’estètica i les meves qualitats són les de sempre, les de tota la vida! És clar que, fins ara, ningú no se n’havia adonat, era com si estigués en un lloc desèrtic! Juntament amb tota la meva família, anàvem passant d’un lloc a l’altre sense pena ni glòria, fent la nostra funció, la nostra servitud i tot el que s’esperava de nosaltres, però sense causar estralls de cap mena.
De cop i volta, ha passat el que sempre s’ha dit: Que les coses s’han d’espatllar del tot, per arreglar-se desprès. I així ha estat realment!
Aquests dies passats, però, m’he sentit fatal en veure que m’acusaven sense raó i em feien sentir culpable dels mals aliens; sobretot quan aquells, que viuen fora de les nostres contrades, s’atrevien a senyalar-me amb el dit de mala manera! Ha estat una mena de sensació d’aquelles que... quan menys t’ho esperes, et claven les ungles a traïció!. M’he hagut de veure assetjat, menyspreat i trepitjat, com si fos una prostituta i... a més a més, jo i tota la meva prole hem acabat molt malt parats!
Però... ara veig que és ben certa aquella dita: “Després del mal temps ve la calma i la bonança”.
De sobte tot s’ha tornat immaculat. Sembla que estem a punt de tocar el cel i si poguessin ens posarien dalt d’un altar! Fins i tot diuen que ens volen indemnitzar per les infàmies rebudes que no ens mereixíem. Sortim a tots els mitjans de comunicació: notícies, anuncis, Internet, etc... En fi, que gairebé ens hem fet més famosos que el Barça! Actualment som “els reis del mambo” i, com sempre, animem les amanides, els gaspatxos i tot el que faci falta!
Pepino Espanyol
juliol de 2011
Potser mai no m’havia sentit tan valorat! En aquests moments tot són lloances i afalacs; tot són elogis i floretes. Això que jo, sincerament, penso que sóc el mateix que era fa uns quants dies. Ni més ni menys! La veritat és que no he canviat de fesomia, ni d’estètica i les meves qualitats són les de sempre, les de tota la vida! És clar que, fins ara, ningú no se n’havia adonat, era com si estigués en un lloc desèrtic! Juntament amb tota la meva família, anàvem passant d’un lloc a l’altre sense pena ni glòria, fent la nostra funció, la nostra servitud i tot el que s’esperava de nosaltres, però sense causar estralls de cap mena.
De cop i volta, ha passat el que sempre s’ha dit: Que les coses s’han d’espatllar del tot, per arreglar-se desprès. I així ha estat realment!
Aquests dies passats, però, m’he sentit fatal en veure que m’acusaven sense raó i em feien sentir culpable dels mals aliens; sobretot quan aquells, que viuen fora de les nostres contrades, s’atrevien a senyalar-me amb el dit de mala manera! Ha estat una mena de sensació d’aquelles que... quan menys t’ho esperes, et claven les ungles a traïció!. M’he hagut de veure assetjat, menyspreat i trepitjat, com si fos una prostituta i... a més a més, jo i tota la meva prole hem acabat molt malt parats!
Però... ara veig que és ben certa aquella dita: “Després del mal temps ve la calma i la bonança”.
De sobte tot s’ha tornat immaculat. Sembla que estem a punt de tocar el cel i si poguessin ens posarien dalt d’un altar! Fins i tot diuen que ens volen indemnitzar per les infàmies rebudes que no ens mereixíem. Sortim a tots els mitjans de comunicació: notícies, anuncis, Internet, etc... En fi, que gairebé ens hem fet més famosos que el Barça! Actualment som “els reis del mambo” i, com sempre, animem les amanides, els gaspatxos i tot el que faci falta!
Pepino Espanyol
juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada