“Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar...”
Ara mateix enfilem esperances
en les teles d’un temps que serà nostre
i, pacients, apedacem el somni
esparracat temps ha en nits gelades
de Nadals orfes de cova i estrella.
Fa massa temps que ens tenalla la por
dins la penombra de fam i misèria
d’un món tan ric amb uns pobres tan pobres.
Hi ha massa guerra, hi ha massa desastres,
i massa gent que vol que això perduri.
Ara mateix es revifen fogueres
de Nadal a les llars de casa nostra.
Cal retornar a possibles miratges
de justa convivència en àmbits amples
i preservar la castigada parla.
d’abastar tot allò que ells anhelaven:
la digna llibertat del nostre poble.
BONES FESTES!!
Berga, Nadal de 2012
L'esperança és l'última cosa que es perd.
ResponEliminaTota la vida ho hem sentit a dir!
Enfilem esperances... aquest any ens en caldran, tan per aconseguir fites com per superar entrebancs.
ResponEliminaBon Any Roser.