Si venia el masover
a primera hora del matí per treure’l a treballar, si podia li tirava un parell
de guitzes, sort havia que el coneixien i sabien com esquivar-les, a aquelles
hores feia massa fred. Si anaven a mig matí, tampoc li venia de gust, al mig
dia fa massa calor i el sol molesta molt, fa suar. No havia cap mena de feina, de menjar,
d’aigua, que li fes el pes. Sempre renegava, si passaven per darrere malament,
i si era per davant els hi ensenyava les dents.
Tots el coneixien i
no li feien cas, això si s’apartaven de les seves dèries. Moltes vegades sortia
amb la canalla i portaven llenya del bosc, ara que sempre l’havien de buscar on
era l’herba més fresca i tendre, ja es preocupava de cercar-la.
Vet aquí que un dia
al tornar de la feina va veure una cosa estranya i de gran embalum al mig del
patí, no hi va fer cas.
Al endemà va sentir
des de la seva cort una gran gatzara sobre tot de la quitxalla i poc després un
soroll, un pom-pom-pom rítmic i repetitiu; i més veus aquestes ja barrejades la
dels petits i la dels grans. Poc després un tremolor i un cruiximent del terra,
fins i tot, les parets es bellugaven. No hi va fer cas, a més aquest dia no el
van venir a treure, només li van donar menjar i aigua, va estar molt content.
Caram! Això era
amoïnador no el treien mai, sols sentia el soroll i tothom que traginava d’un
cantó a l’altre. Una altra cosa estranya era una olor, com un fum, una mena de
ferum que no li agradava gens.
Pobre guarà!
Quantes quimeres, quants pensaments van passar pel seu cap, quanta herba seca
va menjar, fins que un dia va entrar el masover, ja es va guardar ben bé de fer
cap gest si no que va acotar el cap, mansoi
a més no poder es va deixar posar les albardes i va acompanyar la
jovenalla a treure fusta del bosc. Mai més va protestar, el tractor li era una
amenaça i un avís.
Miquel Pujol Mur.
Berga 23/12/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada