ELS CONILLETS BLANCS

Hi havia una casa de pagès, allà  dalt  la muntanya, al costat d’un petit poblet. La mestresa tenia un  seguit de conillers,  tots plens de niuades de conills petits, de més grans, i grossos del tot.  Són tots de colors grissosos o marronosos,  alguns amb clapas o tons més foscos, però el gris és el color dominant d´aquesta colla d´animalons que et miren amb ulls esporungits quan t´hi apropes.

Dins un coniller, veiem però, una tongada de conills petitons , que just ara comencen a sortir del niu, tots blancs com la neu;  la seva mare n´està tota cofoia.
Els altres conills aviat s´adonen que aquells conillets són diferents I comencen a fer-ne mofa i  a riure´s d´ells:
-        Han caigut boles de neu amb pel!!!  - diu un- I els altres riuen 
-        Semblen boles de cotó fluix - fa un altre-
-        Ji, ji, ji, ji….. coto fluix …. -riuen tots

Els conillets blancs estan molt tristos, al veure com els altres és burlen d´ells i no entenen el perquè, ja que ells voldrien ser amics seus.
-        Sembleu glopades de llet – continuen atacant.
-        Teniu un color malaltís i lleig,  d´on han sortit aquests?- es mofa un altre. 

La mare conilla, prou que ho sabia  el perquè havien sortit  d´aquell color. Va ser quan la van portar amb el conill de la casa veïna, (quan el mascle de la masia estava malalt) i que n´era de guapo i ben plantat aquell conill tant blanc i jove, i així com ell, havien sortit els seus conillets, dels quals n´estava tant orgullosa.

Una tarda van anar a visitar la masia una colla de nens d´un campament proper, per a veure els animals de la granja. Quan va tocar el torn dels conills , tots els nens es van quedar bocabadats davant dels conillets blancs, la mestressa en va treure un parell del niu,  perquè els nens els toquessin i acaronessin. Els altres conills , tots miraven els nens i esperaven alguna carícia;  però els nens no els van fer ni cas, tots volien veure i tocar aquells conills blancs d´ulls vermellosos.

Un altre dia, també un matrimoni amb nens petits , van visitar la casa per veure les conills, i les nens vinga a fer festes als conillets blancs de la casa. I així altres vegades es van anar repetint fets semblants. 

Els altres conills aviat es van adonar que ells no eren superiors als blancs, que tot i ser diferents la gent els admirava i els feia moxaines;  així que van decidir de fer-se amics seus i els van aceptar com uns més de les niuades. Els conillets blancs van estar molt contents.

Des de llavors van creixer i conviure junts, tots els conills, tant els blancs,  com els grissos, els  virats o els marrons; i a les tardes avorrides   d´hivern parlaven, xisclaven i es comunicaven amb el seu llenguatge de sons.

Van aprendre que no importa la raça, ni el color, que el què és important de debó és la amistat i  la convivència entre tots.  

 -març de 2008-