Era un dia cap al tard que plovia molt, tant... que l’aigua començava a traspuar per sota la porta. La Maria s’acabava de prendre la infusió, com ja era habitual després de sopar i esperava... talment com cada vespre, mentre pel cap baix anava donant voltes.
-Quan vingui el noi, el Pere, haurà de cuitar el pas, sinó arribarà ben moll. Però ves a saber a quina hora... amb aquesta mena de feina, no sap mai quan el seu cap li donarà permís per sortir -va cavil·lant la dona- cada dia ho han de deixar tot ben net, de cap a cap, encara que hagin tocat les dotze de la nit. A veure si algun dia farà un cop de cap ben fet i decidirà canviar de feina!
És clar que ara tot va d’aquesta manera, a vegades, però, li sembla que no ha passat tan temps, des que ella treballava en aquelles manufactures, i s’imagina envoltada d’aquell munt de floca, abans de passar per tota la maquinària que l’havia de convertir en roba. Però després de més de trenta anys d’una forta dictadura i vora trenta més d’una democràcia fluixa... és conscient que les circumstàncies, a voltes sense cap ni peus, ens han dut a la història que ara ens toca viure. Potser si els caps polítics i financers haguessin tingut el cap al seu lloc, de cap de les maneres, hauríem arribat on som i no seríem els caps de turc de tot aquest entramat.
També li ballen pel cap les trifulgues amb l’altre fill, el Jordi, quan va marxar de casa perquè volia viure sol i fer vida d’eremita. Llavors, tothom va pensar que se n’anava del cap. Qui sap... potser no anava tan mal encaminat! Segurament que tenia el cap més ben posat que no pas els altres. De ben segur que no s’ha creat tantes necessitats com hem fet molts i no té tants mals de caps per viure, va rumiant la Maria...
De sobte se sent un soroll molt fort. Ha caigut un llamp, no gaire lluny, i el resplendor que ha deixat la claror del llampec li ha permès de veure il·luminat, fins i tot, cap al final del poble. Després tot ha quedat negre com una cova de llops. Ha marxat la llum i la Maria comença a estar una mica amoïnada.
Ara tot és fosc. No es veu res i el gos lladra mentre el Pere entra amb el cap ben alt tot dient: No pateixis mare per aquest petit problema que t’està portant de cap; ara mateix arreglaré això dels ploms i la llum es tornarà a posar en marxa.
La mare pensa: Què faria jo sense el Pere, no en trobaria cap més de fill com aquest...!
14 de gener de 2013
Doncs si que hi ha una bona colla de caps en aquest relat, pel cap baix n'he trobat una vintena. Una simpàtica ocurrència.
ResponEliminaBona tarda de diumenge!
Doncs no els havia comptat, però n'hi ha bastants!
ResponEliminaA vegades amb una sola paraula o expressió se li pot donar diferents sentits i pot resultar entretingut!