Ara pla, tanta amistat, tan entranyable
companyia s’ha trencat. Ja són uns nois sobre una vintena d’anys. Quasi trencat
però ara més què dir-se confidències
s’estan atacant i dient-se retrets cada cop que es troben.
La causa: la Marta. Una nova veïna del
barri. Molt maca i ufanosa. El Joan la va treure a ballar a la Festa Major i
creu per això que hi té tot el dret. Però, el Pere diu que amb ell va ballar
dos balls seguits, i això vol dir que el prefereix.
Ara estan asseguts a una taula d’un bar amb
una cervesa davant i cadascun defèn el seu drets.
>Jo
vaig ser més atrevit. Com sempre. Tu hi vas anar rere meu- diu el Joan.
>Sí
però jo sóc més xerrameca. Sé dir paraules a l’orella. El nom ho vaig saber jo
primer.
>Sí,
però a mi s’acostava més- replica el Joan.
>Clar,
perquè si no la trepitjaves.
>No,
si sempre somreia.
>Com
és tan educada. No volia molestar-te.
>Mira
què!
>Home,
no siguis així. Jo la vull per bé.
>Sí,
com jo.
>Amb
mi, va ballar dos cops seguits.
>Sí
perquè l’orquestra no va parar. No volies que et deixes enmig de la pista de
ball.
En aquestes una veu de noia diu a les seves
espatlles;
¾ Hola
Joan! Hola Pere! Són uns bons amics- dirigint-se a un xicot que l’acompanya-
Amics us vull presentar a l’Eugeni, és el meu promès. Ha vingut a visitar-nos.
És amic del meu germà i som promesos des de fa dos
anys.
Pobre Joan, pobre Pere, quantes paraules
mancaven parlar amb la noia. Només uns balls i quatre fases curtes i amb la
imaginació van construir un castell de naips en l’aire. Com els coets i les
lluminàries efímeres el primer amor molts cops crema ràpidament.
Miquel Pujol Mur
Berga, 03/11/2008.
Ai,l'amistat quan es barregen faldilles pel mig. Encara que aquest dos xicots anaven una mica despistats amb la noia, mes ben dit feien volar coloms.
ResponEliminaIl·lusions i coloms molts van units. El primer amor primera il·lusió moltes vegades evanescent.
EliminaGràcies amiga Ariadna,
Miquel