AMOR IMPOSIBLE.

La safata amb dues copes i una ampolla de vi és damunt la tauleta de l’alcova. Les copes entelades pel color del vi són creuades l’una sobre l’altra. L’ampolla de vi negre del Priorat, encara oberta, deixa escapar el efluvis perfumats del vi que encara la mig omple. Se sent soroll al dormitori  separat per unes portes corredisses.

Un home mirà amb fàstic l’ampolla i les copes mentre es posa la camisa, es gira per emmirallar-se i posar-se la corbata. Torna dins el dormitori agafa la jaqueta de damunt d’una cadira i torna a l’alcova.

Engega el televisor i mira les clàssiques escenes del dia de Reis. La mainada amb joguets rialles i cares vermelles per l’excitació dels obsequis rebuts i també pel fred que fa al carrer. Tot nadalenc, bonic i ple de felicitat. Però íntimament enrabiat, sense pensar-s’hi pren una de les copes sense mirar quina és, i aboca dos dits del vi vellutat i espès. Fa un glop i degusta el sabor intens i de paladar sec que li deixa un agradable sabor mediterrani a la boca.

S’asseu i pensa que va ocorre la nit passada. Havia acabat la feina. Malgrat la crisi no eren poques les entregues que fa fer. Cansat conduïa el furgó buit cap l’hotel on passava aquests dies i en un pas zebra per poc l’atropella. Ella cau a terra atemorida i ell salta del vehicle per ajudar-la a aixecar-se i comprovar no havia pres mal. Tenir un accident de circulació en un país estranger porta un gavadal de problemes.

Per sort la noia no tenia cap senyal d’haver-se fet mal. Només la roba un xic bruta del paviment del carrer. Galantment s’oferí a portar-la al seu hotel per què es neteges i pugues recompondre el vestit. Ella graciosa i mallerenga respongué amb un sí, dolç com la mel, dit en la seva boca molsuda i prometedora.

Poc després en arribar a la recepció l’home demana que el servei d’habitacions pugui una ampolla i dues copes. El conserge li pregunta quin vi vol i ell no dona resposta però assenteix al primer nom.

Ja a l’habitació mostra el bany a la noia i espera al cambrer. Firmar la nota, donar la propina i agafar la safata són qüestió de breus moments. Posa la safata a la tauleta i omple dos mitges copes. Pensa: Massa vi tampoc es ben mirat a una primera cita, no cregui que la vull emborratxar i aprofitar-me de la seva embriaguesa.

La noia surt del bany, s’ha recompost el cabell, rentat les mans i ell no pot evitar mirar-la admirativament. Li sembla una odalisca movent-se ondulatòriament com una serp que el volgués hipnotitzar.

S’asseuen al sofà, ell de blanc cutis i ella de pell morena fosca. L’home inquireix el nom i li dona el seu. Ella respon el seu, però se’l mira estranyada pel seu.

 - Nicolas?- repeteix ella.

 - Sherezade?- pregunta ell.

 - Sí- responen tots dos a l’uníson.

Es miren mútuament, les cares series, abatuts els ànims, ja lluny de la primera atracció.

  - Dels Reis Mags, oi?- diu desanimat ell.
 - Santa Claus, ets tu- indica la noia.

Aleshores s’alcen i ell galant però decebut l’acompanya fins la porta. Ella marxa dreta i sense ni girar-se per acomiadar-se.

Tanca la porta i mentre torna a l’alcova es diu a si mateix:

- Què desafortunat que sóc! Una vegada que havia trobat un bon pla resulta que és dels contraris.

Nord o Sud, Santa Claus o els Reis Mags d’Orient o andalusos mai poden compartir adeptes.

Imagineu-s’ha un dia veure a Papa Noel abraçant-se amb una patge del Rei Baltasar. Un escàndol digne de sortir a primera plana de qualsevol mitjà de comunicació.

Miquel Pujol Mur.

Berga, 16/01/2013.

Publicat EB 18/01/2013.