EL VELL AMIC DE CADA HIVERN

Paraules: Infusió, cuitar, eremita, plom i traspuar.

El cap em pesa com un plom, tinc un fred horrorós i estic amarat de suor. Tot el meu cos traspua aquesta mena d’humitat enganxosa que s’adhereix a la roba, i amb una olor putrefacta que inunda les narius. Tinc la boca seca i empallegosa, els ulls inflats, em fan mal i ploren , els pulmons tapats, respiro amb dificultat i al coll com si mil agulles es clavessin per torns fent una comparsa. Els ossos em grinyolen tots a la vegada, no sé ni com posar-me, ni com moure’m. Que malament que em trobo!

Una infusió calentona, que una ma amiga m’acosta a la boca –Què bé! -penso mentre bec a poc a poc aquella tisana amb mel, que momentàniament m’alleuja el coll adolorit, però tot seguit, uuuffff... ... una grossa pastilla antitèrmica s’entafora a la meva boca i ha seguir gola avall; amb grans escarafalls, i basques intento que baixi, gairebé vomito; però el que es necessari, es necessari i cal fer un esforç, encara que no m’agradi prendre píndoles.

Després d’estona de donar voltes al llit , es comencen a notar els afectes de la pastilla i em mig endormisco, un seguit de somnis estrafolaris s’apoderen de la meva ment... “sóc un eremita que viu en un indret inhòspit, estic sol, vestit només amb parracs, camino en mig d’un bosc i plou; l’aigua es fica per entre els forats de la roba, aquesta està xopa. Estic cansat, però he de continuar endavant, mentre l’aigua regalima per tot el meu cos i tinc fred, molt fred...” Un atac de tos em desperta ... i em trobo altre vegada al llit, amarat de suor i tremolant...

Aquest vell amic de cada hivern, no ha volgut passar de llarg i ha vingut a fer-me una visita, m’ha dit que estava molt bé amb mi i que es quedaria uns quants dies a fer-me companyia. No es que vulgui fer-li cap lleig, però ja n’estic ben fart que estigui aquí, només desitjo que se’n vagi per on ha vingut i estigui molts anys a tornar-me a veure .

Va cuita, corre, grip... marxa! Ves te’n ven lluny que t’esperen a un altre lloc; aquí ja fa masses dies que hi sojornés.

 – 10 de gener de 2013-