Era un gran mas situat sota el coll
de Pal on el temps passava tranquil·lament seguint el pas de les estacions de
l’any i els diferents treballs de llaurar, plantar, segar i recollir les
collites i vigilar la vida i creixença dels diferents animalons que convivien
amb el humans. La vida al mas anava transcorrent amb força naturalitat fins que
va ocorre un fet molt trist i lamentable.
A la casa hi havia dos gossos. L’un
era un mastí blanc d’una presencia i planta espectacular . L’altre era un
gosset bastant petit però juganer i molt amic de festes, que sempre era al
costat de tothom, en especial de la masovera.
El Tom, que aquest era el seu nom,
es mirava el petit Black, amb bastant menyspreu. Potser era també una mica de
gelosia, ja que ell es passava bona part del dia vigilant les ovelles de la
casa, pels boscos de l’entorn. Quan arribava amb el ramat el Black tot content
l’anava a rebre, però ell arrufava el morro tot ensenyant-li les dents. El
pobre Black sortia corrent i anava a refugiar-se a les faldilles de la
masovera. Volia ser amable i afalagador , però el Tom estava cansat de córrer
darrera les ovelles, i només tenia ganes de menjar i jeure.
Un dia mentre guardava el ramat, es
presentaren tres llops per endur-se alguna ovella. No us podeu imagina com el
Tom va arremetre contra els llops per defensar-les. Va ser una esbatussada
terrible però, a la fi els va fer marxar amb la cua entre les cames (potes). El
pobre Tom també va rebre la seva part, ferides per tot arreu, especialment al
cap.
Aquí be la part més trista. Les
ferides l’afectaren els ulls, aquells ulls de mirada intensa s’apagaren per
sempre.
El pobre Black no us podeu imaginar
la reacció al veure el seu amic ( per ell ho era ), no es cansava de llepar-li
les ferides , fins que va estar ben curat. De llavors ençà ell va ser el seu
guia, la seva ombra, junts jugaven, menjaven i no el deixava gairebé sol.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 23/12/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada