dimarts, 24 de setembre del 2013

FESTA DE PEDRET I HOMENATGE



Aquest diumenge passat, com cada tercer diumenge de setembre, Pedret va celebrar la seva festa, en honor de Sant Quirze i Santa Julita, els sants patrons.
En mig d’un entorna agrest, envoltat de natura , s’aixeca aquesta joia del preromànic  català, del s. IX  i X, que moltes vegades , les coses que tenim  prop de casa , són les que donem menys valor, i sovint tenim un xic abandonades.

Un  matí de diumenge esplèndid , el sol lluïa majestuós en aquest dia  últim   d’estiu i la calor es feia sentir. Molt aviat , el cotxe tot terreny feia vols amunt i avall , per pujar els visitants que no podien caminar massa,  des del pont  fins dalt a  Pedret.

 Els planells  de Pedret es va omplir de gent, per gaudir de la festa, de la natura i a més aquest any per retre  homenatge a la professora Betty Watson, historiadora  i   estudiosa  de Pedret i les seves pintures.
Nascuda a Sant Francisco i londinenca d’adopció,  va descobrir Pedret fa més de 50 anys i des de llavors va visitar diverses vegades aquest indret del berguedà, on ha plasmat el  treball d’anys en un llibre , “Els frescos romànics de Pedret en el seu context europeu i mediterrani “  que  s’ha publicat aquest any, malgrat que ella no ho ha pogut veure , ja que morí el març passat, quan el tenia gairebé enllestit.    Berga li ha fet un homenatge aquest dia , en aquest lloc privilegiat , que tant estimava; on han estat present el seu espòs i  nebots.

Aquest any es va canviar  una mica l’ordre  dels festejos per motius del clergat, primer les festa profana, després la religiosa. A mig matí van començar els  ballets, per  l’esbart Queralt de Berga, on van gaudir d’unes  danses tradicionals  per la colla dels petits i la dels  grans del esbart. Després, tots plegats  vam ballar una estona de sardanes.  A continuació l’homenatge a la professora,  per part de les autoritats amb els corresponents  parlaments  en català i en angles. Una placa al museu de Berga  honorarà a l’homenatjada.
 
 Cap a la  una es va celebra la missa, al interior de l’església, que es va omplir de gom a gom, envoltats per el marc incomparable dels arcs de ferradura, que tanquen els absis i les restes o còpies de les pintures romàniques. Al final  es van cantar els goig als sants patrons i a la sortida com cada anys, les priores van repartir els tradicionals  panets  i un ramell de flors boscanes . Passaven de les dues del migdia i la gent va començar a baixar,  ja que era hora de dinar i la gana feia pessigolles. La  calma va tornar a fer-se senyora de l’indret.  

22/09/2013


 

4 comentaris:

  1. M'ha agradat trobar reflectida aquesta festa aquí. Quan vivia a Berga hi havia anat moltes vegades, d'això ja en fa alguns anys. Endavant amb la tasca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'hagi portat bells records d'altres temps. Es una festa molt entranyable i el paisatge preciós

      Elimina
  2. Una bonica festa en un bell indret, fa temps que vaig anar-hi , un dia de cada dia que no hi havia ningú, només pau i la bellesa del paisatge i l'esglesiola...
    Aquestes festes populars a les ermites són tan boniques! m'imagino el cant dels goigs i les priores repartint el pans i ramells de flors...Tan de bo no es perdin mai aquestes tradicions.
    Petonets d'un tardor estiuenca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pedret és un indret bonic per visitar sempre, s'hi respira pau i tranquil·litat entre les pedres mil·lenàries i el paisatge fabulós. Ara el dia de la Festa quan s'omple de gent també té un encant especial.
      Petonets de tardor

      Elimina