diumenge, 10 de març del 2013

XAFARDERIES

El dia és llarg i dóna molt de sí quan ja no es tenen massa forces per fer feines pesades. Per això, la Maria fa servir el seu temps per altres coses, com per exemple preocupar-se de la vida dels seus veïns.

A la cuina hi té una finestra que, gairebé es podria anomenar “La ventana indiscreta”. Ella sempre diu que mira el paisatge i també el temps que fa: si plou, si neva, si fa sol, si fa vent... Observa el cel, i de passada mira de reüll, o descaradament,  tot el que passa al seu entorn.

 Durant el dia acostuma a parlar sola, és una manera de no trobar el dia tan llarg:

-Avui la veïna del tercer no sé pas qui l’ha acompanyat a casa! Sempre es queixa de la crisi, que no guanya gaire, que... Òndia, fa ben poc que un taxi  la deixada ben bé al davant de la porta. Ah! I he vist clarament que no li ha pagat res! A veure si hi haurà marro! Tantes queixes i mira... jo he d’anar sempre amb el bus!

-Ara passen tota aquesta ramada de dones amb el mocador al cap. No sé si se’l deuen treure quan se’n van a dormir? Recordo que la meva iaia també en duia, això que no era pas d’aquell país. Era una dona de pagès, ben catalana!

-La nena del quart, no sé quants anys deu tenir, a mi em sembla que és molt jove però, guaita-la ella, aquí davant del portal morrejant-se amb el veïnet de l’altre carrer! Ja ho dic sempre que ara creixen massa de pressa la quitxalla. Jo a la seva edat encara jugava amb les nines!

-I aquestes de Jeovà? Sempre van insistint amb el timbre de les portes, però gairebé no les obre ningú. Tenen la sort que no perden mai les ganes de predicar! Jo no obro mai la porta, només em faltaria això... sermons! Si algun dia vaig a missa, quan el mossèn predica, m’adono que se me n’ha anat al sant al cel, (mai tan ben dit) i no m’assabento de res del què ha dit.

-El Sant Pare... no viu a la meva escala, és clar! Aquest sí que és notícia bomba, ha deixat els hàbits, i mira... ara que tindrà temps per descansar, també es podrà dedicar a mirar per la finestra com faig jo, és una feina ben distreta.

-Quin camió més gros! Caram, justament ha parat davant de casa... Quina curiositat... Què deu portar? Segurament que és de mobles... Carai! Què està baixant per davant de la meva finestra? M’hauré d’amagar perquè no em vegin. Miraré dissimuladament! Ospadrera! Això és un piano! I tant! De qui deu ser?

-Crec que em miraré una mica la televisió, ara fan aquest programa de “Sálvame”. És distret però... els trobo molt xafarders, només fan que ficar-se a la vida dels altres! Es veu que això agrada a molta gent!

-Ai mira... ara baixa un altre moble molt gran! Això és igual que una desfilada de models a domicili. Segur que ve del cinquè pis! Potser marxen a viure a fora! Hauré d’esbrinar alguna cosa més...!

 
 4 de març de 2013



1 comentari:

  1. Està ben ocupada la Maria, no se li'n escapa ni una. La dona es gran i sense massa feina, be ha de passar l'estona d'una manera o altre.

    ResponElimina