Sempre és agradable recorre la nostra geografia i endinsar-nos dins les comarques interiors de Catalunya, segurament un xic oblidades per tothom.
En arribar per la carretera de Josa se’ns presenta Tuixén a mà esquera i destaca dalt del poble la torre campanar de la seva església que en més d’una ocasió deu haver servit de torre de guaita per avisar de la presència de l’enemic.
Embotits de tota mena per satisfer a la persona més gormanda: bull de llengua, bull de bolets, bull negre, secallona, llonganissa, xoricets...No s’hi pot demanar més.
Una parada amb coca de recapta amb diferents preparacions i un aspecte per fer la boca aigua.
Tota una sèrie de paradetes d’objectes d’artesania i perfumeria de diferents textures i olors. No deixem de pensar oblidem que som en una població molt entenimentada en el coneixement de les herbes i plantes boscanes.
Portaven herbes en coixineres petites dins una coixinera més gran penjada de l’esquena com si fos una motxilla, una romaneta per pesar els productes i llaunes plenes d’olis i pega. Llegir la llista dels productes, les herbes i les seves aplicacions és interminable. Segurament val la pena conèixer aquest món tan diferent a l’actual forma de viure. He de dir que eren esperades en molts pobles per la seva saviesa i dots per curar.
Finalment per acabar la visita ens hem arribat fins a l’església de Sant Esteve. És documentada des de l’a. 993 més ha sofert moltes modificacions especialment al s. XIX. Encara conserva una part de la construcció romànica al sector de ponent.
Segons dades en l’interior es conserva una talla romànica de la Marededéu de la segona meitat del s. XII o principis del XIII.
Parlar del romànic d’aquesta església es fa difícil per la total renovació que s’ha produït en la seva construcció.
Neu al cim de les muntanyes i gebrada en parts de la carretera però tornem satisfets a casa nostra.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 8 desembre 2011
és com si l'excursió l'hagués feta jo ...
ResponElimina