Aquest
dissabte al matí, el Biel i l’avi arriben al parc infanti que hi ha no massa
lluny de casa, mentre l’àvia acaba de
preparar el dinar; la filla i el gendre
tenen un compromís i deixen al petit amb els avis fins el diumenge, el nen
encantat i els avis no cal dir-ho . La primera cosa que van fer va ser anar a
la caseta del ocells i al sortir el Biel
vol pujar al tobogan dels petits on hi ha uns quants menuts pujant i
baixant . L’avi diu al nen que
l’esperarà al banc del costat que està
molt cansat i d’allà et puc veure – li
diu-i el nen va marxar corrent .
El
nen puja unes quantes vegades amb aquells altres nens que ja coneix, després veu
com una seguit de gent gran corre per allà, però està entretingut i no hi dona importància. Al cap d’una estona
decideix anar a veure a l’avi per que fa estona que no el veu, veu una
ambulància on no deixen apropar-hi la
gent , però ell està buscant l’avi i als seus quatre anys no es fitxa en altres
coses. Quan la gent es dispersa ell continua buscant i cridant l’avi perquè no el veu enlloc.
L’avi
Albert no havia tingut temps d’arribar al banc, uns quants metres enllà on eren
és va desplomar al terra inconscient, tot seguit un grup de gent es va formar
al voltant i van trucar a emergències,
l’ambulància va arribar en deu minuts i se’l van endur de presa, ningú
es va donar compte d’aquell nen que cridava a l’altre banda de l’atracció.
Cansat
el Biel es va asseure al banc esperant que l’avi tornes aviat a buscar-lo. Es
va adormir una mica cansat de cridar i plorar. Quan es va despertar tenia un
home gran, mal vestit que seia al seu costat, amb molt efecte , li
va demanar com es deia i que feia allà tot sol , el nen li va explicar que
esperava l’avi i no sap on a anat.
¾
Si vols jo
t’ajudaré a buscar-lo
¾
Si, saps on pot
ser?
¾
No, però el
buscarem. Abans podríem anar a casa meva a menjar una mica.
¾
Tinc poca gana
Però
va seguir aquell home que volia ajudar-lo. Van sortir del poble per un camí
rural, mentre l’home anava bevent d’una ampolla que portava. Va dir al petit si
volia veure, però el nen li va dir que no tenia set ,només volia anar a casa Llavors l’home li va ensenyar
una barraca que es veia no massa lluny d’allà, era on anàvem. Al veure aquella
barraca vella el Biel va començarà
agafar por, però no deia res, nomes pensava en la mare que sempre li deia que
si un dia es perdia no confies en cap desconegut i que busques els mossos d’esquadra o un policia. En aquell
moment l’home es va aturar i va començar a anar de tort i es va seure al terra
i va dir que reposaríem una mica perquè tenia molta son, però encara es va
acabar el vi de l’ampolla i es va adormir.
El
nen atemorit es va posar a córrer,
tornant enrere, desfent el camí que havien fet i al arribar a les primeres
cases va intentar buscar un policia, però no sabia on podia ser. Es va començar
a ficar per aquells carrerons estrets que aquella hora de la migdiada no
passava ningú.
El
Biel estava apunt de posar-se a plorar, quan va veure unes cases conegudes , la
botiga, ara tancada, on anàvem amb la iaia, una barberia que li havien tallat
els cabells, llavors va anar caminant carrer avall fins que va estar davant la casa dels avis. .Es va
posar a saltar d’alegria, però no arribava al timbre perquè l’àvia l’obrís. Es
va enfilar pels barrots de la porta i va
arribar a tocar-lo unes quantes vegades però ningú contestava, també va trucar
al timbre del pis del costat, però tampoc ningú l’obria. Llavors es va estirar
al graó de la porta a esperar, sabia on era i que el trobarien, ja no tenia
por, només temia aquell vell que dormia tornes per allà.
Quan
feia força estona que era allà, mig endormiscat va sentir una veu que el
cridava,
¾
Biel que fas aquí
tot sol? I es va ajupir per abraçar-lo
El
nen va obrir els ulls de cop, un
somriure va aparèixer a la seva cara al veure l’Àngels, la filla de la veïna que quan
marxava l’àvia ella anava a cuidar-lo, es van abraçar una estona, llavors el
nen li va explicar que havia perdut l’avi, que no sabia on era. La noia el va
pujar a casa seva , i mentre li preparava un xic de menjar li va explicar que l’àvia era a l’hospital amb
l’avi que s’havia desmaiat al parc, i la
seva mare li havia acompanyat. Que l’avi
ara ja s’anava recuperant, però s’hauria de quedar a l’hospital uns dies en
observació. Tothom estava molt preocupat per on podies se tu. Els teus pares
ara estant arribant d’Andorra . Els mossos d’esquadra t’estan buscant . Ma mare
m’ha trucat al migdia que vingués aviat
a casa per si tu sorties per aquí. Ella
sabia que més tard o més d’hora tu
vindries cap a casa.
¾
I com ho sabia ella
que tornaria.
¾
Ah! Ella endevina
moltes coses. Ara tu m’expliques totes
les trifulgues que avui has passat .
-04-05-25-
