Els nens i les nenes estan fent l’últim
assaig de les caramelles, al local de les Entitats; els surten força bé, aquest
dia de divendres sant s’han reunit per darrera vegada i acaben d’enllestir els
preparatius per sortir a cantar pels carrers el diumenge de Pasqua i l’endemà dilluns, per les cases de pagès
properes.
El jove professor de música s’esmerça
amb aquell grup de nens i nenes del poble i alguns forans, de ciutat, que pugen els caps de setmana i també s’han
unit al grup. L’Oriol, un xicot esprimatxat i inquiet, demana la director,
-
Quin és el significat de les caramelles?
-
Les caramelles són uns cants lloant
la naturalesa i la primavera.
-
Que no! –diu el Marc, un vailet de set
anys- son cançons de joia perquè Jesús
ha ressuscitat
-
Bah! això són tonteries d’aquest que
aneu a missa –respon el Rubèn , un noi de 12 anys.
-
No es veritat ...avui, que és divendres
sant, van matar a Jesús i el dia de Pasqua ressuscitarà i per això cantem caramelles, ens ho han dit a
catequesi – respon l’Aleix.
-
Sou uns babaus...
-
No, que és veritat, els meus pares
també m’ho han explicat.- afegeix la Núria
Tot seguit es va formar un gran batibull, a favor i en
contra d’aquestes raons, el professor que no era creient no gosava prendre
partit per cap banda i no sabia com sortir-se’n. La Laura una jove professora
que ja havia arribat per recollir la
seva petita va intervenir,
A veure em sembla que tots teniu raó.
Pels creients, la Pasqua és la resurrecció del Crist, i això celebrem amb els nostres cants, però
també som al començament de la primavera
i tota la natura reneix de nou després
de la mort de l’hivern. Les caramelles són cants exultants a la vida i
a l’amor, al despertar de la natura, cants d’alegria i de joia. Pasqua, va molt
lligada a l’inici de la primavera, sempre
s’escau el diumenge després de la primera lluna plena de primavera, per això sempre varia de data. Les caramelles canten tan la resurrecció de
Jesucrist com el ressorgir i l’inici de la primavera, a l’amor i a la vida. Una cosa no exclou l’altre. El que heu de fer
es cantar bé i sortir i gaudir per continuar amb aquesta tradició tan nostrada i que fa
125 anys que la celebrem al
poble.
Els nens estaven tots escoltant les explicacions força convençuts . Llavors el
director el va dir,
-
Va, tots atens! Una última vegada d’assaig i cap a casa.
La guarnida cistella s’ha anat emplenant d’ous i la barretina de diners, ous per fer la
truitada el diumenge vinent, i diners per l’excursió de més endavant. El grup
de cantaires infantils estan contens i s’ho passen bé, no han defraudat al
director, han aprés bé les dues peces que canten, tot i que cap al final algun està una mica
enrogallat, però tan se val , ara contens van cap a casa on els espera un bon
dinar i una grossa mona. I demà Sant
tornem-hi .
De ben segur que la Pasqua Florida no es viu de la mateixa manera, com anys enllà. Però la tradició caramellaire no ha canviat gens, per sort!
ResponEliminaSi Roser, les coses han canviat una mica, però per sort les caramelles continuen ben vives per aquestes contrades
EliminaUi, les caramelles, quants records...El pare que les assajava amb els nens de l'escola i la mare i les filles guarníem les paneres, cosíem els cascavells, i lligàvem les cintes al pal ( es feien els dos balls). El diumenge sortien a cantar pel poble i el dissabte primer, i després el dilluns, per les cases de pagès.
ResponEliminaPel què jo sé, les caramelles eren un obsequi dels nois a les noies, per això van començar a cantar-ne només l'element masculí...
Petonets i que no falti la mona!
Veig que tens bons records de les caramelles, per aqui anem seguint amb la tradicció. No sabia aixó que les caramelles eren un obsequi dels nois a les noies, coneixia les altres versions. Sempre s'aprenen coses noves.
EliminaPetonets dolços