Va tancar la porta del cotxe d’una revolada, va arrencar
el motor i va fugir, calia que
s’allunyés d’allà, lluny, no sabia on, però no es quedaria ni un segon
més allà en aquell poble, ni en aquella
casa, on no la volien. Havia discutit molt fort amb els pares i deixava
definitivament la casa familiar.
Tenia 19 anys, ja era major d’edat i podia escollir que
volia fer; i sabia molt bé el que volia. Cantava en un grup musical i la
setmana vinent enregistrarien el seu primer CD. Ella estava molt il·lusionada,
la música era la seva vida, encara que sabia
que els pares mai entendrien que hagués deixat la carrera de farmàcia, que
continuava la tradició de la família. Ella l’avorria estudiar i ja feia mesos
que no trepitjava la Facultat.
Avui és va armar de valor i mentre dinaven els ho va dir. Temia la seva reacció, però no es pensava que fos tan violenta. Li van
donar un ultimàtum, o deixava totes
aquestes tonteries de la música i
tornava a estudiar o ja podia buscar-se la vida pel seu compte. No s’ho va
pensar massa i deixant el plat a la taula, va abandonar per sempre la llar
familiar.
El cotxe s’allunyava d’aquella ciutat mitjana on havia
viscut la seva infantesa i part de la joventut i on hi quedaven tants records. Tenia un nus a la gola i les
llàgrimes li negaven els ulls; però havia
de ser forta! Tenia bons amics i sabia
que podia comptar amb ells. L’esperava una vida dura, però li era igual , era
jove i tenia la vida per davant, de coratge no li’n faltava i volia tirar endavant seguint els seus somnis
i il·lusions.
Estirada damunt del llit, en una habitació d’aquella
petita pensió, encara plorosa i
sanglotant pensava en el pares... “ potser un dia, amb el temps, podré perdonar-los, però ara els odio
profundament.” Va agafar un vas amb
aigua i una pastilla i ho va engolir coll avall. Després va tancar la llum i va
intentar dormir.
-maig de 2012-
És una pena que els pares vulguin forçar el futur dels fills, i els condicionin perquè segueixin les seves passes...Cada persona ha de ser capaç de triar la seva pròpia vida encara que s'equivoqui!
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Tens raó, encara avui és donen alguns casos de pares que programen la vida del fills, per sort cada vegada menys. Cada u a d'escollir el seu camí.
EliminaPetonets de retorn