La serra dels Tossals és la frontera natural entre el Baix i l’Alt Berguedà. Dalt de l’extrem oriental hi ha el santuari del Tossals, que tot i el seu estat ruïnós és un bon mirador, sobretot del massís del Rasos de Peguera i dels altiplans de Capolat.
Des de el camp erm proper a sant Martí de Capolat arrenca un corriol senyalitzat que primer pel llom d’un serrat i a continuació per la base de la cinglera ens porta a trobar el grau que permet superar la graonada rocosa damunt de la qual hi ha bastit el santuari dels Tossals ( 1445 m.).El camí és sinuós i acinglerat en algun punt però la pujada es realitza fàcilment.
Tant l’església com l’hostatgeria que formen un sol edifici, refet l’any 1757, són en estat de ruïna imminent. Seguint el curt camí s’arriba a dalt del tossal on la panoràmica se’ns eixample en una panoràmica de 360º.Dalt hi ha els plans on habitualment el 15 d’agost es celebra l’aplec dels Tossals molt afamat i concorregut pels berguedans. Hi ha missa, música i ball i un menjar de muntanya a preu força econòmic. Hi ha un bon i grat ambient de germanor. Seguint un petit corriol s’arriba a una propera font que recull l’aigua en un com de fusta.
Es puja la Verge des de Sant Martí de Capolat pel camí que surt del túnel de la Mina. A l’església de Sant Martí es conserva la imatge de la Mare de Déu dels Tossals, una talla de fusta del començament del segle XIV.Les ruïnes han estat excavades en una recent recerca arqueològica i l’Ajuntament de Capolat voldria reconstruir el santuari i fer un refugi de muntanya amb 20 places d’allotjament i un centre d’estudis de la natura, fauna i flora. Per observar per exemple el trencalòs, una espècie de voltor que ha nidat en la propera serra de serra de la Tossa.
Observem la presència de una torre de fusta amb una campana que altres cops no havíem observat. La mera vista del petit campanar ha alegrat el nostre cor, donada l’extrema ruïna que ens envolta, demostra que el santuari és viu dins l’ànim dels habitants de Capolat.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 30 desembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada