Conversa de gats

Una conversa de gats

-Tu entens què els hi passa a aquests humans? Miaaaauuuuuu
- Estan bojos, ja t’ho dic jo miaaaauuuuuu
- Necessiten tantes coses per viure....
- Ara diuen que tenen una crisi molt gran. Acomiaden a la gent de la feina, els hi prenen les cases perquè no les poden pagar, a d’altres els hi baixen el sou.
- Fan servir una cosa que en diuen cèntims , que son papers o trossos de ferro i a canvi d’això es venen l’ànima.
- Son raros ja ho dic jo: Per viure, per ser feliç, tant sols fa falta tenir quelcom per menjar, i un lloc on viure.
- Home!! Ara parles de nosaltres…………….Ells , pobres son diferents. S’han de tapar el cos, han de cuinar el menjar, es posen malalts, i necessiten metges, i s’han d’escalfar pel fred. De fet no estan evolucionats com nosaltres……
- Si nomes fos això!! Necessiten cotxes cada vegada mes grossos, necessiten ordinadors i se’ls canvien perquè es passen de moda, necessiten mòbils i ara ja no poden passar sense. Però es que a mes els tiren i se’n compren de mes moderns i que facin mes coses. No en tenen prou amb tenir roba, han de tenir roba de marca i molta!
- I quan volen fer vacances se’n van de creuer, o ben lluny i a lo millor ni tant sols gaudeixen dels paisatges, la cultura i tot això
- I de les teles que me’n dius? Cada vegada han de ser mes grosses, i fan no se quantes coses i ara fins i tot s’han de posar unes ulleres per veure no se què. Compren i tiren, i tiren i compren.
- I son tant burros que s’han de fer uns tips de treballar per poder gastar.
- I lo dels bancs? Has sentit parlar dels bancs
- I tant, si no parlen de res mes!!. Aquests si que han estat els llestos. A lo tonto a lo tonto s’han fet els amos del mon. Primer han creat la necessitat de tenir i comprar, i després els han enganxat pels ous perquè no hi ha qui pagui el que gasten.
- Es veu que aquests bancs deixen cèntims als humans i ells els hi han de tornar el doble o el triple del que els han deixat.
- Però això de la crisi no ho acabo d’entendre. Com ha passat això?
- Perquè son burros, home!! Burros, egoistes, avars, ambiciosos, i covards
- Home! No els deixes gaire bé ara
- Es el que es mereixen. Hi ha humans que han orquestrat aquesta disbauxa. Gent que ho volen tot: Moltes cases, iots, poder, luxe, etc. I d’altres que sense ser tant egoistes, van fent el viu-viu sense voler veure la realitat. I quan els hi cau la garrotada ploren. Això sí nomes ploren els que els hi toca el rebre perquè els altres segueixen fent veure que no passa res. No han estat capaços de veure els senyals, ni d’escoltar els que els han avisat. I mira: hi ha uns quant f. de p. que s’han fet rics a costa d’uns altres. Però tots al seu nivell en son responsables de tot el que passa.
- Has sentit a dir que els mòbils mateixos estan fets d’un material que es escàs i que per obtenir-lo fins i tot ha mort gent?
- Sí, al Congo fan guerra per veure qui es queda el coltan que es un material indispensable perquè funcionin aquests telèfons. Però la majoria de gent no ho sap.
- Ni tenen ganes de saber-ho. Saben que hi ha guerres pel petroli, però no fan res, gasten tant com poden. Han quedat atrapats en una trampa. La trampa del consumisme exagerat, la trampa de carregar-se la terra, de gastar tant que la terra no té temps de recuperar-se del consum extrem, que fan. I al damunt mal repartit : uns ho tenen tot i d’altres res.
- Però d’això no en te la culpa la gent de peu. Tu saps tant bé com jo, que molts son capaços de donar a d’altres i compartir.
- Es cert, això es cert. I aquests son els que poden canviar les coses i enviar a la merda aquest sistema tant malèvol que tenen. Es tant fàcil com tenir menys i mes ben repartit.
- I que podrien fer?
- Doncs coses tant senzilles com no canviar els mòbils perquè en surten de millors els hi haurien de durar molt, I el mateix amb els cotxes, I no comprar tanta roba, I no llençar l’aigua, I comprar mes coses de comerç just i local, i no tant de grans cadenes que son els que fan que l’economia vagi tant malament i que solen fer negoci brut, I no ingressar els cèntims en bancs que no se sap en que els inverteixen, i que enganyen al personal, i no agafar préstecs. I no jugar a la borsa
- Sí, cal que s’ho plantegin seriosament. Perquè no saben que actualment consumeixen 26 vegades que a mitjans del segle vint.
- I mentre 4000 milions de persones viuen en estat de pobresa
- Ja cal que es posin les piles
- I tant!!....................... Ei mira el cuiner del restaurant surt amb les sobres. Ho compartim?
- I tant! miaaaaaaauuuu