"El cel esquitxat de núvols ens regala belles postes se sol”.
La Pilar va tancar de cop el llibre que llegia, pensant en aquesta bonica frase, va pensar una llarga estona. Avui no es gaire bon dia per veure núvols al cel, ni postes del sol, dons el dia és més aviat emboirat. La noia a més té l’ànim una mica depressiu, una mica enterbolit, dons ha tingut un disgust amb una amiga i sense saber perquè aquesta frase li va rodant pel cap durant tot el dia.
Al capvespre , al fer-se fosc, ara se’n fa tan aviat, la seva germana la va venir a veure i l’hi va demanar fotos de l’estiu, quant van anar a Menorca, ja que estava preparant un àlbum per l’aniversari de la seva filla i en voldria algunes de les que ella va fer, per les vacances; el dia que s’havien oblidat la seva càmera a l’apartament.
Van mirar i remirar fotografies a l’ordinador, van recordar algunes d’aquelles jornades passades a Menorca, el bon temps, la platja, els dies agradables i també els dies ennuvolats, i de sobte van descobrir, aquelles fotos.... aquelles postes de sol precioses sobre el mar, amb un cel esquitxat de núvols. Eren espectaculars.
Quan la germana va marxar amb les fotos corresponents, ella estava radiant, l’estat d’ànim li havia canviat, va pensar que demà faria les paus amb l’amiga i després agafaria una d’aquelles belles fotografies i la faria emmarcar i la posaria a algun lloc ven visible, perquè quan estès trista la pogués mirar i recordar com el sol sempre surt al mig o desprès d’una nuvolada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada