ST. JAUME DE FÓRNOLS A MONTARGULL. ALT URGELL

Crònica de la visita de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a l’ermita de St. Jaume de Fórnols prop Montargull. La primera notícia sobre aquesta ermita va ser en la nostra visita a Fórnols quan al sortir del poble van veure un cartell que ens mostrava el camí per arribar-hi. Malgrat ens agrada caminar, una de les nostres dèries, vam consultar uns mapes hi van adonar-nos que des de Montargull s’hi arriba en pocs temps. Aleshores vam preferir anar-hi per la carretera de Tuixén a Sorribes de la Vansa

Passada la font al costat de la carretera d’aquest nucli de població, Montargull unes poques cases i un establiment de Turisme Rural, hi ha una pista de terra a la dreta i seguint-la s’arriba a l’ermita. Les vaques ens miraven sorpreses i ens mostraven les seves banyes alçades.
L’església de Sant Jaume, també coneguda com a Sant Marc o la Mare de Déu de Sant Jaume es troba isolada en uns camps de pastura.

Està situada en el terme de Fórnols del Cadí i es pot identificar amb l’altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia constructa permanent in pago Corneliani, altar on es publica el testament sacramental de Pere Guillem a l’any 1072. No s’ha pogut trobar cap més notícia ni document.
Ës un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un plec que forma l’arc presbiteral. A primera vista impressiona per la seva grandària però al donar-li la volta descobreixes l’espai de l’enrunat segon habitatge.
La porta d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud on també hi ha una finestra de doble esqueixada com la situada al centre de l’absis, malgrat que aquesta és paredada interiorment. A la façana de ponent s’obre una altra finestra de forma quadrada, més tardana. Aquest mur és coronat amb un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’església fou ampliada al costat nord i sobrealçada amb la construcció d’un edifici per habitatge actualment arruïnat i el seu interior cobert per les plantes, bardisses i gavarneres.
Els murs són aixecats amb un aparell de carreus en filades uniformes i regulars. El cos absidal fou construït amb un aparell de carreus ben tallats i polits que formen un senzill ràfec bisellat en la coberta. Malgrat les formes dels aparells són treballades en certa diferencia l’edifici pregona una gran unitat de concepció.

Les formes són pròpies de l’arquitectura del s. XII, moment en que s’ha de siruar la seva construcció.

Antigament al voltant de l’església es feia una fira de resines i altres productes del país. Actualment s’hi celebra un aplec el dia de Sant Jaume.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 22 gener 2011.