ACOMIADAMENT

Te n’has anat. Un viatge com un altre?. No. Aquest que ara has emprés no té res a veure amb els altres que feies. Aquest no té tornada.
Viatgera incansable, marxaves alegre, a qualsevol racó del ample món, per temps indefinit, a veure aquells amics o amigues, que per tot arreu tenies. Mesos sense saber res de tu, de cop un dia trucava el telèfon i ja sentia ... Cosina!!! Ja torno a ser aquí, un dia d’aquests vindré a veure’t, tinc un munt de coses per explicar-te. Venies, estaves un parell de dies a casa, i xerràvem, em parlaves de les noves amistats que havies fet i dels nous projectes que tenies, també parlàvem de temes diversos, encara que teníem punts de vista diferents sobre moltes coses sempre acabàvem entenent-nos, doncs l’honradesa i la lleialtat eren la teva base en l’amistat i les relacions humanes, sense deixar de banda la bonhomia i el bon humor que tan et caracteritzava.
El temps que va durar la teva malaltia, vas intentar viure amb la màxima normalitat, no volies que la gent et compadís, ni et tingués llàstima, per això penso que molts no van comprendre que quan necessitaves estar sola, calia que t’ho respectessin. Al estar una mica millor, ja de nou feies plans per noves sortides, que si al Marroc, a la Trobada Internacional de periodistes, o al sud de França amb una amiga, que al final vas haver de deixar per més endavant, però de mica en mica t’anaves recuperant.
Per això quan la setmana passada em vas trucar per dir-me contenta, que marxaves un mes a Canàries, no vaig entendre que era l’ acomiadament, la teva manera de dir-me ADEU!!!!el teu a Adéu definitiu.
Adéu Mony!!! Sé que allà on siguis, continuaràs fent i trobant amics amb qui compartir la travessia.

Anna - 15 de gener de 2012-