Avui volia començar a escriure aquest relat sobre la crisi. Aquesta famosa i polèmica crisi que ja fa massa temps que ens dóna turment! Però és clar, no sé què hi podria posar de nou... Em sembla que aquest ja seria el tercer que he fet sobre el mateix tema.
En el primer, comparava els temps actuals amb els que es van viure després de la Guerra Civil.
Més endavant n’escrivia un altre que, tot i que també esmentava aquells temps, a més recalcava la manera com ens hem anat creat unes necessitats que, en molts casos, no caldrien i com en alguns països, per exemple a Xina, hi ha gent que encara viuen amb precarietats.
I no parlem de tercer món... perquè si ens hi comparem, podem ben creure que encara som una mica afortunats. Així que sapiguem viure amb alegria i conformem-nos del que tenim que encara diuen que vindran temps pitjors!
Uf...! On dec tenir el cap avui? Semblo la meva iaia! No sé què m’està passant ara mateix... Això no ajudarà a ningú a sortir de la crisi! Tot allò que deia la gent d’abans, que havíem de ser previsors com les formigues... ara ja no mola! A més, si tampoc no hi ha feina! Estalviar seria com un miracle, i els miracles, sembla ser que també han passat a la història!
No entenc com em pot fallar la inspiració, si el tema ja no pot ser de més actualitat! No es parla de res més... crisi i més crisi! Quina és la solució? Qui l’ha de arreglar? El Rajoy? Ho dubto... més aviat ens haurem d’apanyar com puguem!
De totes maneres, penso que cadascú ha de prendre model de qui més li convingui i, mentrestant, anar ballant el ball que toquen. Quin remei queda! Ara, per distreure’m, em miraré aquest vídeo del youtube que és força entretingut!
23 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada