Moltes vegades a la anar a la Seu d’Urgell per la carretera de Gósol m’havia fixat, quan arribava al coll d’Adraén, d’un cartell que anunciava el poble de Banyeres. Impel•lits per la curiositat aquesta vegada van decidir arribar-nos.
Del plal del coll arrenca una pista de terra amb mal estat que ens portarà fins el coll de Creus i seguint-la un tros més avall vam arribar a uns plans on vam deixar aparcat el cotxe.
Aleshores perpetrats amb les nostres eines de caminar van emprendre l’anadura per la pista que al cap de una hora aproximadament ens portar al poble de Banyeres. Un vell tractor estimbat i tres cotxes desballestats va ser la primera impressió que ens cridà l’atenció en arribar a les cases del poble. El silenci imperava en tot el terme trencat de quan en quan per l’esquella d’algun cavall. Abans d’arribar al coll de Banyeres la Rosa va fotografiar una casa derruïda i en ser al poble totes les edificacions eren ruïnoses.
Observant la fotografia de l’església en Catalunya Romànica ens adonen que el temps i l’abandó a fets els seus estralls en l’edificació.La notícia més antiga de l’església de Banyeres és del 849, quan en el judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon de Sant Andreu de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan a la vall de Lavansa. La parròquia de Banieras apareix esmentada en l’ACCU. A la vall de Lavansa que es conegui, amb l’advocació de Sant Joan tan sols hi ha l’església de Banyeres, per tant és de suposar que es tracta de la mateixa església.
El topònim de Banneres o Banneires és esmentat en dos documents del 986 i el 1092, com pertanyent al comtat d’Urgell.L’església és annexa a la parròquia d’Adraén.
És un edifici d’una sola nau, antigament coberta amb volta de canó, ara caiguda. L’absis és semicircular però els arbres i les mates ens van impedir-nos fer cap foto.
L’interior de la església, on es manté en peu, conserva l’enguixat i decorat amb pintura de color blau. Segons comentaris moltes esglésies eren pintades de blau en el seu interior en representació del cel i així evitar la presència del dimoni.El porta, en arc de mig punt dovellat s’obre en la façana de ponent on també ja un ull de bou. El campanar mig derruït era d’espadanya d’un sol ull. Al seu costat es veu el rodet de la campana.
L’aparell és de carreus irregulars i tot fa pensar cronològicament en una construcció tardana potser dins el s. XIII.
A observar un porta d’una casa mig en runes.Res més que tornar a caminar una altra hora més fins arribar al cotxe.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 16 gener 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada