L’advocació de Sant Julià, a la vall de La Vansa és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i 1056, de venda del 1805, i de donació del 1089, “in valle Lavancia, in apendincio de sancto Iuliano” , sense especificar però el terme o parròquia on era adscrit. Al final del s. XI en una donació del 1097 ja consta la denominació “in valle Lavancie, in locum que vocant Sancti Iuliani de Pera”. L’a. 1122 Sta. Maria de la Seu recupera l’alou de pera que Umbert de Pera i el seu germà retenien injustament.
En el llibre de la diòcesi d’Urgell de 1391 consta el capellà de Sant Julià dins el deganat d’Urgellet.L’església apareix en la relacions de visites dels s. XVI al XX com sufragània de St. Martí de La Vansa. Fins l’any 1575 fou un temple parroquial que donava servei religiós a una àmplia zona de poblament dispers. És el monument romànic més interessant del municipi sense culte i pendent de restauració. Les seves pertinences foren traslladades a St. Martí de Sorribes.
El temple és d’una sola nau , capçada a llevat per un absis semicircular obert a la nau per un simple plec que forma l’arc presbiteral. La coberta és força complex format per tres trams de volta de tipologia diversa, que evidencien l’existència de diferents reformes que ampliarien la primitiva església romànica.
La façana meridional i l’absis presenten una decoració a base d’arcuacions llombardes. Aquest motiu correspon amb les formes pròpies de l’arquitectura del s.XI moment en que s’hauria edificat l’obra primitiva de St. Julià. 
La porta és d’arc de mig punt adovellat, s’obre a la façana de ponent i és ornamentada amb una senzilla motllura que forma un guardapols. També hi ha un ull de bou segurament incorporat en alguna reforma. Damunt se situa un campanar d’espadanya de dos ulls. Al costat sud hi ha dues finestres, tapiades, de doble esqueixada i un altra del mateix formal però amb l’esplandit exterior d’exagerades dimensions situada al fons de l’absis.
Abans de travessar el gual sobre el riu Bona mereix una parada el vell i senzill pont, d’un sol ull, amb arc de mig punt assentat sobre dues penyes que flanquegen el riu i semblen retallades per l’assentament del pont.
La seva senzillesa fa difícil establir una datació precisa però segurament es tracta d’una obra medieval. La ruta a peu entre Sorribes i St. Julià travessa aquest pont.Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 17 gener 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada