SANT JORDI DE CERCS. CERCS. ALT BERGUEDÀ

Crònica de la matinal de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a l’església de Sant Jordi de Cercs.

Pujant per la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà un cop passat el poble de Cercs hi ha una cruïlla molt ben indicada que porta a Sant Jordi de Cercs. Damunt del poble seguint el senyalitzat camí de Sant Jordi s’arriba a aquesta església.

Cercs (nom històric Sercs i també s’anomena el lloc antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà. Compren els nuclis de població de Cercs (322 h), Sant Jordi (711 h.), la Rodonella (160), Sant Corneli (117 h.) i Sant Josep (14 h) segons dades 2008.

El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí).
El terme de Cercs tenia antigament dues parròquies, Sant Andreu i Santa Maria. L'església de Sant Andreu de Cercs, encimbellada vers el NW del terme, va canviar a finals del s. XIX d’advocació i va ser dedicada a Sant Jordi. Prop seu s'edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s'anomenà de Sant Jordi (720 m. alt). Fou construït a la dècada del 1970, inaugurat en 1976, amb motiu del trasllat forçós del habitants de Sant Salvador de la Vedella, que s'havien quedat sense cases ja que el seu poble desaparegué sota les aigües del pantà de la Baells. Els carrers són rectes i hi ha una plaça central.

El nom de Cercs (Cerchos) apareix esmentat en l’ACCU com una de les moltes esglésies que formaven part del bisbat a la zona del Berguedà a finals del s. X o principi del XI.
L’a. 1149 Pere de Berga donà a Pere Ramon , la seva dona Ermessenda i al seu fill tot l’alou de Cercs (...in Cerchuns) a canvi de rebre anualment la tasca d’espelta i quatre argenços de carn.

S’esmenta en la visita de Galceran Sacosta al deganat de Berga, així com el rèdit anual de set lliures catalanes que pagava com a parròquia a la Seu d’Urgell.

L'edifici romànic (restaurat recentment) de Sant Jordi de Cercs és, per tant, l'antiga de Sant Andreu, un temple romànic que deu datar de la fi del segle XI o del començament del XII.

Té una nau amb volta de canó i en el segle XIII va ser sobrealçada i tornada a cobrir amb volta de canó apuntada. Per tal d’assegurar el sosteniment d’aquesta volta més feixuga fou necessari reforçar els murs primitius romànics i bastir l’església de bonics arcs torals. També van ser construïdes dues capelles laterals en volta de canó.

L’absis, a llevant, és semicircular cobert amb un quart d'esfera. Es construït amb blocs de pedra regulars i de petites dimensions. A l’absis hi ha dues finestres. Una original finestra en forma de creu en el mur que tanca la nau damunt l’absis. La nau de l’església s’il•lumina mitjançant unes finestres en el mur de migdia.
La porta actual és al mur de migdia i correspon a l’entrada original. És de arc de mig punt fet de grosses dovelles. A ponent hi ha les restes tapiades d’una altre porta i a sobre un ocul segurament obra d’anteriors reformes.

A ponent s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls, construït en època moderna, de formes altes i esveltes.

Durant la restauració d'aquesta església que es féu el 1969 foren trobats un fragment de l'altar original i una curiosa lipsanoteca (reliquiari en forma de capsa o arqueta) en forma de bressol.

El 23 d'abril, es fa un aplec votiu a l'ermita de Sant Jordi, on es reparteixen pans beneïts.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 29 gener 2012.