MIRADA D'INFANT

Abrigat ben bé fins al nas, amb el gorret, els guants i la bufanda, el nen mira embadalit al seu voltant.
Els ulls del nen tenen una estranya brillantor, que és una barreja entre curiositat, il·lusió, sorpresa i temor, davant l’espectacle que observa. Tot ell està tremolant agafant-se ben fort al coll del seu pare i mirant cap on és la seva mama, no fos cas que entre la gentada es perdés. A la ma dreta porta un petit fanalet encès que il·lumina tímidament la seva abrigada i menuda cara. No entén massa bé que es tota aquella parafernàlia de gent, i aquells majestàtics personatges acompanyats de patges, torxes i carrosses, que a més li han donat un grapat de caramels Li han dit que són els Reis de l’Orient, i que porten regals als nens, però als seus tres anys i escaig no sap ven be això que significa. La il·lusió i la innocència del nen no és menor que la dels pares bocabadats davant aquella mirada ingènua del petit, i ja estant imaginant la cara que posarà l’endemà quan descobrirà totes les joguines al balcó.

Es la nit de la il·lusió, la de la tendresa, la nit dels infants , dels bells somnis, la nit més màgica de l’any pels menuts.

Que gaudeixin el dia, que aviat passa; que gaudeixin aquesta infantesa que el temps s’emporta, i aquest menut, ara protegit pels pares, com els altres nens, es farà gran, i deixarà la innocència enrere i començarà el llarg camí per la vida, i el que ningú sap és per quins viaranys el portarà .

-5 de gener de 2012