Hem agafat el trencall de la carretera de Saldes i abans d’arribar a aquesta població hem pres la cruïlla que porta per una pista de terra fins a Gresolet.
En arribar a les vistes del riu, on baixa la cristallina aigua entremig del gel enganxat a les pedres de la llera del riu. Damunt nostre el bifurcat cim del Pedraforca. Davant nostre hi ha el pont que porta a Cal Ferrer i a Gresolet i uns metres abans s’inicia una altra pista que seguint el marge dret del riu de Saldes ens porta a veure primer les restes del Molí de Baix. Una construcció gran de pedra que havia de ser el molí al costat mateix del riu i unes construccions que ens fa pensar en un gran mas.
En tots els voltants la terra és gebrada, som a l’obaga del riu i el fang és també dur com si fos de pedra. Aproximadament 2/4 de dotze i el calor i la claror del sol no es nota només en els arbres allunyats de l’altra riba.Continuem per la pista i potser un Km. després hem trobat les restes de l’església i monestir de Sant Sebastià del Sull.
L'església de Sant Sebastià del Sull, a l'esquerra del riu de Saldes, entre el torrent de Llúria i la vall Pregona, antic monestir ja esmentat l'any 939 i cedit el 983 al monestir de Sant Llorenç prop Bagà pel comte de Cerdanya Oliba Cabreta..Segons dades un prevere dit Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes i havia patrocinat i construït la seva església, consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad I l’any 857, es retirà potser sentint-se vell, per “revelació divina” segons ens diu un document, a l’aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet establint-se amb una dona anomenada Honesta i altres servents.
En aquest lloc posaren en cultiu un ampli espai de vint jornals de terra i hi bastiren una església rodona dedicada a sant Sebastià i santa Maria. Possiblement fundessin un monestir amb comunitat d’ambdós sexes.Cap al segle XV s'esfondrà i fou reconstruït, cosa que en modificà l'esquema primitiu, que era de planta circular. Al principi del segle XVII consta que ja no s'hi celebrava culte. Al segle XIX hi fou construïda una casa, enmig de les ruïnes, però fou abandonada al començament del segle XX.
L'església fou objecte, durant la dècada dels setanta, de recerques i excavacions que han confirmat el caràcter preromànic d'aquest temple, del qual es veuen ara nombroses restes.
S’han excavat un total aprox. de 115 sepultures de diferents formats fossa simple, fossa doble amb cobertes de grans lloses. Altres són caixes o cistes amb parets de pedra de riera, sobreposades.
Segurament ara en hivern no és el temps més propici per voltar per les restes de l’antic monestir que ha sofert tot tipus de vandalisme i també l’abandó durant anys. Però ens ha quedat com una dada per tornar-hi per passejar per la resta de parets i pedres esfondrades.
Retornant de la nostra sortida en parat un instant per fotografiar la capelleta de Sant Antoni al costat de la carretera i rodejada de pins per tots el seu entorn. Simplement un edifici quadrat amb una petit campanar de cadireta al cantó dret de la façana. Sense finestres i una inscripció pintada amb el nom, una data 1927 i dos inicials R.P. Escrit en la paret l’oració “Sant Antoni gloriós lliura’ns de qualsevol mal”. Per la porta metàl•lica i foradada s’entreveu un petit altar i flors en ofrena d’alguns fidels.Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. Rosa Planell Grau
Berga 29 desembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada