Havia dos germans, noia i noi, que a l’acostar-se les festes nadalenques volien fer un regal a la seva mare perquè feia poc havia mort el pare i completava la minsa paga de viuda fem treballs domèstics a diferents cases del poble.
La noia li deia al seu germà:
Mira Pere, agafaré quatre branquillons encara verds i faré una simple creu com a record del pare i com a símbol d’esperança d’un esdevenidor millor.
El Pere no es sabia consolar per la sobtada mort del pare i enrabiat va agafar un filferro abandonat i en va fer un manyoc rebregant-lo i retorçant-lo sense consideració.
L’Anna veient el mal tracte que feia el seu germà del filferro en el qual volia lligar la creu es posa a plorar desconsoladament ja què no veia la forma de endreçar-lo i construir l’obsequi.
Poc després les llàgrimes de la noia i les del Pere que encomanat al veure el plor de la seva germana caient damunt la creu i el manyoc desorganitzat.
Un fred vent de tramuntana davalla de les altes muntanyes de l’entorn i els dos germans abandonant el projecte corren a refugiar-se a la casa. Al costat de la llar i tapats amb una manta aviat s’endormiscaren segurament alleugits pels plors de la seva pena.
De matinada la mare torna de treballar i en entrar a la casa porta entre les mans un petit objecte.
Mireu fills quina cosa més bonica- i els mostra les branques i el manyoc de filferro en el qual brillaven com perles les llàgrimes i enmig una més gran feta per la rosada i que feia més bonic el ram.
Mireu fills meus, aquest gel que brilla com perla amb l’escalfor del foc es fondrà i les nostres penes amb el pas del anys i la calor del nostre amor familiar desapareixeran i només seran el record d’un instant formós i amarg.
Miquel Pujol Mur
Berga, 20 desembre 2011
repassant el correu m'ha extranyat rebre aquest relat i he mirat si l'havies introdüit al blog.
ResponEliminaTendre i càlid és aquest relat.