“Estimats Reis, em dic Andreu i tinc sis anys, m’he portat molt bé durant tot l’any, però aquest any no vull que em porteu joguines, ni res d’això. Vull que torneu la meva mare a casa, que es curi aviat. Avui és Nadal i he dinat amb els avis, tots estaven molt tristos, i ni tan sols hem cantat cap cançó davant del pessebre. Ahir al matí la vaig anar a veure a l’Hospital i no em va dir res, només dormia, el meu papa sempre és amb ella i a vegades el veig que plora. Jo només vull que es curi la meva mama!!!
Com que sou Mags crec podeu fer que els desitjos dels nens es compleixin.
Andreu”
Aquell tarda, el nen va sortir d’amagat a tirar la carta a la bústia del patge reial que hi havia prop de casa seva.
El dia de Sant Esteve, va venir el pare a dinar i va comentar que la mare havia reaccionat una mica dintre la gravetat.
Els metges no s’ho explicaven, els dies següents la dona seguia millorant i per Cap d’Any ja estava fora de perill,
-Aquest nou tractament ha fet meravelles –comentava un metge tot cofoi.
El dia de Reis la van deixar anar provisionalment a casa, a passar la festa amb la família, si bé encara necessitava uns dies més d’hospitalització per completar el tractament.
La primera cosa que va fer la dona al arribar a casa va ser abraçar fortament al seu petit fill, després una miqueta trista va comentar,
- Aquest any el Reis s’hauran oblidat de portar-te joguines.
- No , mama! aquest any els reis m’han portat el que els vaig demanar, el millor regal del món; que et curessis i poguéssim ser a casa amb nosaltres.
Mentre regalimaven algunes llàgrimes l’àvia es va afanyar a dir,
- Em sembla que al balcó també hi he vist algun paquet força gros.
El nen va córrer cap al balcó i mentre desfeia el gros embalum, no es podia creure el que veia
. - Una bicicleta!!!! – content no s’ho acabava de creure – Veritablement aquest any han estat els millors Reis de la meva vida.
-15 de desembre de 2011-
...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
dijous, 15 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ay! si fos tan fàcil tot plegat, però, deixarem que el nen cregui que de debò els reis li van tornar a la mare. Cada u que cregui el que vulgui. No hi ha ningú que hagi pogut demostrar que no es poden realitzar els desitjos i menys el desig d'un nen.
ResponEliminaBé, no queda clar si són els Mags, el desig del nen o el nou tractament el que ha curat la mare. És un conte nadalenc.
ResponEliminaMolt bonic i molt tendre.
ResponEliminaTens raó Anna és un conte Nadalenc bonic i tendre, però en el món real, de vegades no és bo donar falses esperances als infants...
ResponEliminaPetons i bona nit,
M. Roser