SOPAR DE FI D'ANY

La Laura i la Carla estan ultimant els preparatius de l’últim sopar de l’any, mentre les seves parelles estan acabant de guarnir la taula i posar les cadires, en total seran dotze persones, sis parelles d’amics, que en moments com aquests de crisi, han decidit acomiadar l’Any fent el sopar i la festa a casa. Han tingut una mica de feina, però ha valgut la pena, S’ha de mirar l’economia i estalviar per allà on es pot, ja que algun d’ells o elles estan a l’atur, però no per això volen deixar de celebrar la Festa, ni de reunir-se com cada any. Son amics des fa molt temps i aquest any han decidit fer el sopar a casa de la Laura i el Roger, que és molt gran i no hi ha veïns a prop, desprès pensen fer revetlla, amb ball fins a la matinada, fins tenen un equip de música preparat.

A la tarda tothom ha col·laborat en l’organització festiva, guarnir la casa, parar la taula, , preparar el menjar: un bon assortit de fruits de mar i després cabrit al forn, i de postres el Tronc de Sant Silvestre, que també la fet una de la colla.

Ara tots són a posar-se elegants per aquesta nit especial. La Carla, una cosina s’ha quedat a la casa, ja que és d’un altre poble i amb la seva parella es quedaran a dormir.
Son prop les nou, les dues dones estan posant-se els vestit de festa, el de la Laura, negre i llarg, amb el davant de pedreria i anuat al coll, deixa tota l’esquena al aire, el de la Carla , de color vermell, encara que porta un generós escot al davant , és una mica més discret, queden molt elegants, els dos homes ja fa estona que estan llestos.
- Roger, puja una mica la calefacció, que se sent una mica de fresca.
- Es clar amb aquest vestits, ni que anéssim al Palace-Hotel –diu el Roger fen broma.
Al cap d’una estona el xicot torna una mica atabalat.
- La calefacció està apagada i no hi ha manera que poder encendre-la de nou. Crec que ha petat la caldera.
-No pot ser !!!–crida La Laura tota astorada- Avisa a emergències.
Després de trucar i trucar, res de res, només salta el contestador automàtic, que deixin el missatge, i ja trucaran . Missatges i missatges i res. Avui tothom està de festa.
Per sortir del pas connecten dues estufes elèctriques que tenen, almenys ambientaran una mica el menjador.

La nit és molt freda, estem a sota zero, i així que van arribant les diferents parelles, totes comenten el fred que fa, les dones amb els seus festius i escotats vestits ni es treuen l’abric. Finalment el Joaquim i el Raül, s’ofereixen per anar a buscar més aparells elèctrics a les seves cases. Entre calefactors i estufes sis en total, bona part de la casa es templa una miqueta.
Són prop les onze quan comencen a sopar, entre bromes i gresca per l’aventura. De cop, clik! marxa la corrent, tot a les fosques, només les llums de les espelmes il·luminen l’ample menjador.
-Un sopar a la llum de les espelmes, que romàntic!!! –algú comenta.
- Que divertit, un sopar així, per acabar l’any!!! –diu un altre.
- Òndia, que no veurem les campanades!
Ja tenim tota la colla fent broma mentre van menjant amb la tènue llum de les espelmes. Aviat les dones s’abriguen amb xals o algun jersei que els deixa la Laura, ja que els amples abrics són incòmodes per menjar.
- Espero que aviat torni la electricitat, sinó ens pelarem de fred.
Llavors a algú se li acut de mirar els fusibles, un parell estan baixat, han trobat la causa de l’averia, els puja de nou, uns segons de llum i de nou la foscor.
Dedueixen que hi ha masses cosses endollades, desendollen el forn, i unes quantes estufes, en deixen tres i la electricitat s’aguanta. Gairebé estan acabant de sopar quan:
Nang... Nang... Nang... Nang ....

- Les dotze!!! Les dotze!!! –criden tots alhora.

Els grans de raïm coll avall amb les campanades, quasi atrapen les postres del sopar, i falta encara el Tronc de sant Silvestre, i el cafè, però ara toca el que toca.

S’obren ampolles, s’omplen copes i el gran brindis pel Nou Any. El clic de les copes, el cava, es barregen amb petons, abraçades i amb les veus cridant: “Feliç any 2012... “Bon Any Nou!!!”...”Salut i Felicitat per tots!!!” ... crits d’alegria, gresca i les rialles.

El nou Any ha començat, música, confetti, i tots els guarniment de la festa, i unes quantes copes per fer passar el fred, i moure’s, una mica o molt tot ballant, els ha fet entrar en calor ràpidament. El fred no els ha aigualit la Festa, l’alegria de la nit no els l’ha tret pas cap contratemps. Comencen l’Any amb optimisme i humor; saltant i ballant, gaudint de la nit; són joves i coneixen molt bé la dita “Al mal temps... bona cara!!!”

-28 de desembre de 2011-