En
aquestes passades vacances estivals he llegit “Vuit dones posseïdes” de Tenesse
Williams. Aquesta traducció al català no sé si és la més correcte per què només
he trobat la imatge de la portada del llibre en castellà i amb el títol de
“Ocho mujeres poseídes”.
La
novel·la va ser editada per Lluis de Caralt Editor, S.A. i traduïda a
l’espanyol, en abril de 1977, per Pilar
Giralt Gorina. És un llibre pràcticament de butxaca i de només 140 pàgines. Com
he comentat alguna altra vegada els best-sellers de gran quantitat de pàgines
se’m fan a vegades carregosos de llegir.
Thomas Lanier Williams, conegut arreu amb el nom artístic de Tennessee Williams (Columbus
Mississipí, 26/03/1911 - Nova York, 25/02/1983) va ser un novel·lista i
sobretot dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ressò
extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer.
Va
obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947 i 1954), per dues de les
seves peces de major tirada universal: Un tramvia anomenat desig (A
Streetcar Named Desire) i La gata sobre el terrat de zenc (A Cat
on hot Tin Roof), ambdues portades al cinema, amb un gran repartiment
artístic després de l'èxit assolit en els escenaris nord-americans. Igual
reconeixement va merèixer, el 1961, la seva obra La nit de la Iguana (The
Night of The Iguana) en ser mereixedora del premi Drama Critics Circle.
Sobradament n’havia sentit parlar de Tenesse Williams i
segurament he llegit més d’un dels seus llibres. Però del que més me’n
recordava eren de les pel·lícules basades en les seves obres: per exemple: El
zoo de cristall, Un tramvia anomenat desig o La gata sobre la teulada de zenc.
Segurament me n’oblido d’alguna més.
Normalment
el personatges eren membres d’una família generalment del Sud. I els eixos
principals eren les relacions entre homes i dones, tots de caràcter explosiu.
Aquest
llibre conté sis relats, dramàtics i sexuals de les relacions
viscudes per dones. Des de l’amor odi de dues amigues que habiten la mateix
pis. La recerca de la felicitat mitjançant el sexe. La solitud, l’anul·lació
personal per la super-protecció i d’altres.
Dones
fortes, dones dèbils, com si no hagués també homes forts i dèbils. En l’eix
vital sempre són possibles totes les variacions.
He
passat una estona entretinguda en la seva lectura. Malgrat tot penso que hi ha
moltes dones que inspiren i reben millors sentiments.
Curiosament
la portada representa una dona i un rellotge de paret i malgrat potser no ho
sigui la meva imaginació a volat vers a Elizabeth Taylor.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada