(Calia inventar-se una paraula.... CALDORÍFIC)
Encara
penso en la meva àvia, ja fa una pila d’anys. Jo nomes era una nena i cada
vegada que estava malalta la iaia em feia un caldorífic ben calentó, que anava
molt bé per tallar els mals d’arrel i de
veritat, que el dia següent, després haver-ne pres unes quantes tasses, ja em
marxava la febre i m’anava trobant millor; llavors encara seguia prenent-ne un
parell de dies més i aviat estava com nova. Era una espècie de caldo que jo em
creia fet d’herbes i verdures.
El
caldorífic, tal com ella l’anomenava, feia suar, t’eliminava toxines i et purificava la sang.
Tenia força bon gust i jo me’l prenia contenta, però un dia vaig descobrir un
dels ingredients que contenia, i per poc em
moro del fàstic. A més d’algunes herbes aromàtiques, com timó i
matafaluga, també ceba, api i pastanaga, al brou hi bullia un tros de serp
blanca. El dia que la vaig descobrir al fons de l’olla em van entrar unes ganes
de vomitar i ja no en vaig voler mai més. Llavors ja era més grandeta i
preferia prendre una aspirina i suar una tarda que aquell horrorós caldorífic.
21/11/2015/
Original això d'inventar-se paraules...Potser si en prenem d'aquest caldorífic, ara que ja ha comença el fred, no ens constiparem en tot l'hivern...
ResponEliminaPer cert, a mi també m' havien donat aigua de serp, no recordo per curar què, però no em feia fàstic al cap i a la fi és com una mena de peix!
Petonets, Anna.
Si, és divertit inventar paraules, en va sortir cada una.
EliminaEl caldo de serp el recordo molt, me'l donaven sense saber-ho. Veus a tu t'agradava, però a mi no, em fan fàstic les serps i també alguns peixos que si assemblen.
Una abraçada M. Roser