PASSA A L'ESCOLA

(Bulling)

 

Com cada dia el Roger sortia de l’escola emmurriat, fins aquell curs havia estat un nen feliç i portava molt bé els estudis. Aquell curs que feia el onze anys les coses van començar a anar malament, dos amics seus havien canviat d’escola, a ell li havien posat aquelles ulleres que no li agradaven gens i és trobava sol davant d’aquella colla de ganàpies que es mofaven d’ell dient-li “quatre ulls” , “gordinflon “ i altres fineses... la Laia que abans era amiga seva, ara també s’havia passat a l’altre bàndol. Les pitjors eren les nenes, des que havia arribat la Raquel, un any més gran,  tot  girava al seu voltant, tots feien el que ella deia, les nenes la volien imitar  i als xicots els feia anar de corcoll i als que agafava de cap d’esquila ja els havia tocat el rebre. Al Roger i algun altre nen sempre els menyspreava i els feien tota mena de befes.

 
Aquell migdia el nen anava especialment capficat , que fins tenia ganes de plorar, però l’havien amenaçat si deia res a ningú. Quan arribava prop de casa va sentir una moto que parava  a prop seu. Era el Toni, el seu cosí gran, de dinou anys, que vivia al poble del costat. Es va alegrar molt de veure’l, anava a portar un encàrrec  a la seva tia, la mare del nen. Com aquesta encara no havia arribat van parlar una estona mentre l’esperaven per dinar.
 

El Toni  aviat es va adonar que alguna cosa li passava al menut i no va para fins que el petit li va explicar el que no havia dit  mai a ningú,

¾   És burlen de mi a l’escola i em fan bromes de mal gust.
¾   Qui són aquest carallots.
¾   Les nenes, sobretot,  la Raquel...les demés la segueixen
¾   Ja l’aniré a veure una estona.
¾   No, no  ho facis, que encara és burlaran més de mi.
¾   No et preocupis. Tinc un pla per deixar aquestes noies en ridícul.
¾   No, no , no diguis res, per favor .
¾   No et preocupis. Tu si em veus per allà fes veure que no em coneixes, ni em diguis res.

Va convèncer un xic al seu cosí, no massa. L’endemà a la sortida de l’escola, un moto parada i el Toni a sobre, fent veure que parlava per mòbil. Al sortir la Raquel i dues noies més es van fixar amb ell i van començar a xiuxiuejar, i mirar-lo descaradament. El xicot els va somriure, quan van passar per la seva vora els va dir,
¾   Encara aneu a l’escola de nens , si esteu fetes unes jovenetes?
¾   Tu si que estàs per parar un tren.. –i van marxar mentre reien.

El xicot va a parèixer un parell de dies més al voltants de l’escola i les tres noies ja anaven directament a xerrar amb ell, era maco i ben plantat i era gran, no com els nens d’allà. Llavors va estar algun dia sense acudir al lloc. El cinquè dia, va aparèixer la moto sola ben aparcada i el Toni es va barrejar entre els pares que anaven a buscar els fills. Al sortir les nenes van veure la moto i no el van veure enlloc estranyades. En aquell moment sortia el Roger, solitari com sempre i es van abraonar sobre d’ell,

¾   Mireu el quatre ulls, amb el posat d’una garsa acollonida.

¾   Un botifarró amb ulleres. – fa l’altra, mentre li feia una estrebada a la motxilla.

¾   Ja, ja i a sobre es vol fet el set-ciències...

¾   De sobte una veu coneguda va ressonar darrera seu,

¾   Caram aquestes noietes tan simpàtiques. No sabia que tinguéssiu la peculiaritat de burlar-vos del més dèbils.

¾   És un desgraciat –fa la Raquel tota altiva- un inútil acovardit.

¾   No t’ha dit ningú que ets una descarada i una amargada que no tens res més a fer i et dediques a amargar la viada als altres

¾   Tu que t’has cregut, que perquè ets guapo pots dir-me el que haig de fer.

¾   Si torneu a molestar a aquets xicot o a algun altre, ja em cuidaré que us expulsin de l’escola.

¾   Hu, quina por!  Estúpid, ets un estúpid –bramava la Raquel, les altres restaven mudes.

Amb els crits que donaven , un gran nombre de persones es va reunir al voltant seu. El Toni es va dirigir a les persones que els envoltaven , entre elles hi havia director del centre.

¾   Aquestes noies son unes prepotents i farsants . Tenen alguns nens ven atemorits.  

¾   Alerta el que dius. – fa la Raquel

¾   Tu ets la que ho manega tot , fas seguir les altres i menyspreeu els més petits

¾   Tu que saps. Que potser pots demostrar alguna cosa?.

¾   Tinc unes gravacions al mòbil que avalen el que dic

 

La Raquel va empal·lidir. Les altres no deien ni mu. Un altre nen  que anava enganxat a la mare  va replicar.

¾   És veritat mama, a mi també sempre m’insulten i m’espatllen les coses.

El director, que fins aquell moment estava observant va intervenir,

¾   Deixem  les coses aquí, d’aquestes noietes ja me’n encarrego jo. Demà veniu les tres al meu despatx i en parlarem.  Us prometo que no us tornaran a molestar.

 

La Raquel va ser expulsada de l’escola, ja era de la tercera que la feien fora. Les altres noies van prometre que  es comportarien. El Roger mai agrairia prou al seu cosí que aquell dia s’haguessin trobat, mentre que els pares del nen van quedar al·lucinats del enrenou,  ja que mai havien sospitat res. El que ningú sabia és que el Toni de petit havia també sofert el bulling en la seva pell .

 

28/09/2015/