EN LA NIT (Relat negre)

Per fi he trobat la meva primera feina, he trobat un treball com a missatger. Com a prova m’han donat un paquet per entregar en una direcció i hora puntual, a 2/4 de vuit del vespre. 

La vella nau industrial em fa por per la seva foscor, però una llum llunyana il·lumina el seu final com una estrella apaivagada. Entro decidit a tot per poder aconseguir el necessari treball. Llavors la negror del local en rodeja completament. Malgrat la meva decisió, la por em fa deturar el pas i romandre quiet. De sobte una grossa i forta mà m’empeny per darrere llençant-me a terra com a un espantall a qui se li trenquen les cames. No he estat mai un xicot fort i el pes del seu cos em domina.  

Noto l’olor de la pols penetrant-me en les narius mentre la mà em prem fortament el cap a terra. L’altre mà del meu assaltador m’arrenca els pantalons i poc desprès noto que em vol penetrar, tot esquinçant-me per la seva pressió. Ploro i crido, implorant ajuda, però ningú m’escolta.  

Una sensació de malestar envaeix el meu estómac i amb  la boca arran de terra vomito barrejant-se al mateix temps amb les llàgrimes. el dolor i la vergonya. Mentrestant noto en la meva carn que ha consumat el seu intent i el seu moviment dins el meu cos em cremà. Torno a plorar i a cridar, però la meva indefensió vers l’individu és total. 

El seu plaer i el meu sofriment són inversemblants, contra més forts són els meus crits i els meus plors més assemblen satisfer el seu libidinós goig. M’ha girat i ara amb una mà masega les meves parts mentre amb l’altra, ampla i aspra, tapa la meva boca, mig ofegant-me, i també els meus ulls. Malgrat tot, reconec la seva fisonomia com la de l’home que m’ha ofert la feina.  

Intento defensar-me, tant com puc, però la seva força fan impossibles tots els meus intens de lliurar-me. No sé quina és la solució al meu intens sofriment. La meva ment vol implorar, el meu cos em demana cedir i satisfer els seus grollers desitjos i aleshores fugir.  

Però la seva força és molt superior a la meva debilitat. Amb una estrebada em retorna a la posició supina i altre cop vulnera novament la meva carn amb un moviment incessant. El meu feble cos, oprimit pel seu pes, premut a terra per la seva força, deixa de oferir resistència. Com un feble cadell, sóc un joguet a les seves intencions i sucumbeixo a la seva voluntat.  

Amb un fort gruny, finalitza el seu desig i vessa la seva infame llavor damunt meu. Penso que tot s’ha acabat i podré marxar, ferit en la ment i  el cos. Completament malmès, moral i físicament, però viu.  

Més aleshores noto com rodeja amb les seves mans el meu cap i amb un ràpid moviment trenca el meu coll. Només sento el crec de les meves vertebres i un abandó total dels meus sentits. Els meus ulls entren en un túnel negre i oblido tot el meu anterior passat i el malèfic darrer instant.   

Miquel Pujol Mur.