dijous, 5 de novembre del 2015

TORRANT CASTANYES



Com cada any per aquestes dates la imatge de la castanyera torrant  castanyes torna per als carrers i places, també   inunda correus i Watsapps, competint amb el Halloween  de la por, i del terror importat ,  que ha aconseguit tants adeptes.
 
Las simpàtiques i velles castanyeres d’antany ara han donat pas a joves aturats i sense feina que es volen treure uns   calerons, torrant i venen castanyes. També adolescents d’instituts i escoles que comencen a recaptar fons per poder  pagar-se el viatge de final de curs, són els que en aquestes dades de novembre trobem pels carrers i places sobretot els caps de setmana.
 
Aquests darrers anys sembla que el temps se’ls hi hagi girant d’esquena. Les castanyes calentones anaven bé per treure’s el  fred, abans a la nostra llunyana joventut. Ara amb el canvi climàtic, quan arriben els dies de la castanyada i gairebé el temps es estiuenc. Però que caram, la tradició es la tradició i toca menjar castanyes i panellets per aquestes dades. De passada ajudem aquest nous venedors ambulants, normalment homes i jovent, que són les noves castanyeres. Això si , la majoria de gent jove ho combinen també amb l’altre festa forana, que ens agradi o no, va arribar fa uns anys i s'ha arrelat entre el jovent.
 
 
01/11/2105/
 

4 comentaris:

  1. Si noia, les castanyeres han canviat, però mentre es mantingui la tradició...Ai, aquelles paperines de castanyes calentones, tan bones per menjar, com per escalfar-nos les mans...
    Aquest any , per primera vegada , una colla de mainada van trucar a la porta amb el clàssic: "truco o trato"?
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les escoles, sobretot, pels més petits és on més continuen la tradició... els joves i grans, molts també si afegeixen, encara que per alguns siguin motius econòmics.
      Per aquí dalt, en alguns llocs, també han tornat amb aquest clàssic del porta a porta.
      Petonets de volta M. Roser.

      Elimina
  2. Penso que no hauríem de permetre que la nostra tradició es transformi en un dia de por: disfresses espantoses i cares ensangrentades. "Cada terra fa sa guerra"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec igual que tu Roser, no m'agraden gens això de la por i disfresses tètriques, per sort la castanyada es va mantenint i competint en altre. En alguns llocs més que en altres, es clar.

      Elimina