Baixaven per la carretera de Santa Maria de Sorba quan vam veure un rètol on hi ha el nom de Sant Jaume de Codonyet i ens vam deixar portar per la curiositat de veure l’església i el lloc on és situada.Emmarcat com en un quadre de luxuriós verd dels camps sembrats destaca el petit poble, millor dit uns quantes cases i en un costat l’església sota l’advocació de Sant Jaume i davant seu el petit cementiri.
L’església surt documentada en el segle X juntament amb la de Santa Maria de Sorba de la qual ha estat sempre sufragània. Va ser cedida pel comte Borrell al monestir de Ripoll. D’aquest primera església segurament romànica no podem apreciar cap vestigi. Originàriament era dedicada a Sant Cugat però al segle XVII fou reformada a partir d’elements barrocs i passà a anomenar-se de Sant Jaume.Edifici d’una sola nau, amb coberta a doble vessant orientada a llevant. Al costat sembla haver dues capelles o la sagristia. Té un campanar de planta quadrada adossat a la senzilla façana de ponent. El campanar té quatre finestres esveltes d’arcs de mig punt adovellats i és teulat a quatre vessants. La façana mol simple fou modificada l’a. 1834 amb l’annexió d’una porta amb llinda de pedra d’una sola peça, la data de realització i una simple creu. Un òcul ajuda a la il•luminació del temple. Curiosa la cavitat al costat de la torre del campanar.
El bisbe de Solsona, Rafael Lasala, va qüestionar la jurisdicció del monestir de Ripoll sobre les esglésies de les terres berguedanes fins que el 22 d’agost de 1753 s’arriba a un acord on l’abat de Ripoll cedia la jurisdicció i drets especials al bisbat de Solsona, entre altres s’anomena Sant Jaume de Codonyet i Santa Maria de Sorba, però malgrat tot, continuaria cobrant censos i delmes.
No he trobat cap definició sobre el topònim només en el diccionari Alcover-Moll hi ha la paraula codonyeta amb el significat de codony petit i dolç. Donada la semblança podia ser que hagués forces codonyars pels voltants?Fotografia: Rosa Planell Grau
Una descripció fascinant. Venen ganes d'anar-hi avent absorvit tota aquesta informació. Felicitats
ResponEliminaGràcies amiga Adela. Tota la nostra terra és plena de molts racons dignes de conèixer i moltes vegades no ho sabem veure. Cadascuna de les esglésies té moltes vides i molts sacrificis del poble rere el seu edifici. Eren punts de religió i poder.
ResponElimina