ESPURNES DE DIETARI, 10

Tema del relat:

“El foc que es manté més ocult és aquell que més crema”

Dia 3 de maig de 2012

Avui  no faig res més que pensar i pensar... Ja se sap que els pensaments no es poden aturar, però... últimament crec que penso massa!

Deu ser per la situació actual: la crisi, les retallades i el malestar, en general, per la pèrdua dels llocs de treball, amb les conseqüents cues a  l’INEM que no s’acaben mai més; els desnonaments als inquilins dels pisos,  ja siguin de lloguer o de compra, perquè no es poden fer càrrec de les despeses i... no sé quantes coses més!

Hi ha una infinitat de circumstàncies que han desmuntat la nostra societat; la que,  després d’haver superat  “aquella crisi que no tenia nom”, de la postguerra, es va arribar a creure que el creixement i l’abundància serien  eterns. Només caldria “bufar i fer ampolles”. Però ara ens adonem que no és, ni serà així, per molt que ens hi esforcem!

Bé, no sé perquè m’he embolicat d’aquesta manera, si el relat està basat en una frase? Per cert, és molt bonica, però...  dóna molt per pensar, és clar, com totes les frases filosòfiques!

I parlant de frases... ara n’hi ha unes quantes que em ronden pel cap, sobretot després de veure els Telediaris.

“No vull pagar!”

“Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”

“Continuarán las reformas el viernes que viene... y muy importantes!”

“ Vengo a aclarar la verdad de los hechos y a defender mi honor y mi inocencia”

Ara no sé qui la va dir aquesta que tinc a la ment! Sí... una que em va agradar molt!

“La memòria és sinònim de record i oblit”

Hi ha qui recorda unes coses i n’oblida unes altres. De fet, a vegades recordem el que volem, i oblidem el que ens interessa oblidar. Això si no tenim consciència! Jo encara tinc presents aquells exàmens de consciència que ens amartellaven dins de la clepsa, cada setmana, abans d’anar a confessar. Ara tot ha passat a la història!  Els joves no tenen ni idea de què era tot allò, i els grans... ja anem perdent el cap!

Però alerta! De la Memòria Històrica se’n parla molt! I encara que nosaltres, en certs moments, potser no  recordem què vam menjar ahir per dinar,  no hem oblidat les vivències que ens van impedir  ser  feliços quan tot just érem uns mocosos, ni les històries latents que ens van explicar els nostres progenitors, que no eren contes de la vora del foc, per passar l’estona! Eren molt reals! Tanmateix no ens ha marxat del cap la  mancança de moltes coses i les lluites, no bèl·liques, per tirar endavant la família!

La corrupció ha sorgit després de  tanta abundància. Aquesta gent  que sempre ho han tingut tot, se’ls ha  menjat l’avarícia i l’afany de no tenir-ne mai prou, sense pensar que al món encara hi ha persones que pateixen fam! Per postres també els falla la memòria; primer diuen una cosa, després en fan una altra i... es pensen que tothom farà la vista grossa!

De sobte, però, ha sorgit aquest moviment dels que no volen pagar... Ja n’estan farts! Les seves raons són clares i contundents! Sempre acaben pagant els més “pringats”!

Jo ho entenc i, per ganes, també em negaria a pagar segons quins impostos. Però la meva mentalitat encara va molt endarrerida i, quan és l’hora, no sé com fer-ho, tot i que quan veig el comportament, tant hipòcrita, de qui hauria de donar exemple, per dintre sento una ràbia...! M’identifico totalment amb aquesta frase:

“El foc que es manté més ocult és aquell que més crema"!