La travessia

- Has entès quelcom del que ha explicat el profe de “filo”, Enric?
- Res de res, i tu?
- Doncs menys que tu.
- Què has entès que vol dir ètica?
- No tinc ni idea, mai havia sentit dir aquesta paraula!
- Es nota què estem en primer curs de filosofia !
- Si, tens raó, ho he trobat molt difícil, si hagués parlat en xinés ho hauria entès més , quina manera de parlar tant enrevessada, creus Enric que ho arribarem a entendré mai?
- Noi, no ho sé, però si volem aprovar el curs, ens haurem d’esforçar. Aquest cap de setmana et proposo quedar per estudiar i esbrinar què és això de la filosofia.
- Val, d’acord. A casa teva o a la meva?
- Millor la meva, els meus pares no hi seran, tindrem tota la casa per a nosaltres sols.
- Ok, col•lega!, fins dissabte a les deu.

Quan va arribar a casa, a l’Enric li va picar la curiositat, què volia dir Ètica? Se’n va anar al seu ordinador, entra a google i cerca ètica, de totes les definicions va triar una: “és el compliment correcte de totes les virtuts”. Què vol dir virtut? Continua cercant, Definició: “són aquelles qualitats de conducta que produeixen una correcta i sana convivència dels éssers humans entre sí i amb l’ambient, qualitats a les quals tots hem d’aspirar”. –Carai, no entenc res- va pensar l’Enric, però, aquell tipus de llenguatge desconegut per a ell li produïa curiositat, tenia ganes de saber-ne més.

- Ètica, virtut, valors humans..., què interessant!, com pot ser que mai he sentit a parlar d’aquests temes! A primària sols ens ensenyaven matèries de ciència, gramàtica, etc,.

L’Enric, quan estava sol li agradava pensar en veu alta, el costum li venia de petit, al voltant dels dos anys tenia un amic invisible (invisible segons deien els seus pares angoixats) ell si que el veia i tenia converses divertides, li explicava aventures que aquí, en aquest planeta, eren inversemblants. I, com és lògic , la història es va acabar quant els seus pares van decidir dur-lo al psicòleg.

- Si la nostra conducta ètica és la correcta, si el nostre comportament es basa en el bon fer i actuar no podem mirar a l’altre com a diferent, perquè, si ell, l’altre, adopta la mateixa conducta serà un mirall on podré veure’m tal com sóc, hi haurà una reciprocitat humana, ens tractarem l’un a l’altre com volem ser tractats; podré mirar-me en ell sense tenir por de ser jutjat, rebutjat ni manipulat, perquè al tenir els mateixos valors serem una sola força, una sola unitat.

- Respectarem al pròxim, respectarem el criteri personal de cada ser, sigui igual o diferent al nostre. Ens respectarem pel sol fet de ser. Res ens fa diferents, sigui quina sigui la condició de cada un: raça, religió, creences , sexe, tenir més o menys capacitats físiques o psíquiques.

Caram amb l’Enric, sense tenir ni idea de filosofia, quin discurset que ens està oferint. A veure que més esbrina:

- Valors humans, si són humans vol dir que qualsevol ser humà els posseeix, si són humans pertanyen a cada ser humà, formen part de la seva essència. Perquè es donin hi ha d’haver reciprocitat humana, hi ha d’haver autoritat moral per ambdues parts, hi ha d’haver dignitat, equitat. La qüestió és tenir la certesa de que l’escala de valors humans és la mateixa per a tota la societat. Valorar a cada individu pel que és, no pel que té o pel que fa.

Jordi comença a donar voltes sobre que és això de la filosofia, la sola paraula li produeix mareig. -Quines poques ganes que tinc d’estudiar-. Fent un gran esforç entra a google i a la wiki a veure que troba. El munt d’informació que veu l’aclapara de tal forma que opta per tancar l’ordinador i se’n va a jugar amb la seva wii; és molt més divertit! no vol saber res de filosofia, per a ell és un llenguatge inintel•ligible, que ho faci l’Enric, ja li passarà els apunts, pensa. Està vist que no vol esmerçar-se gaire, l’Enric segur que farà la feina.
Cara i creu d’una mateixa moneda. L’Enric intenta endinsar-se dins d’un món desconegut que l’arrossega, intueix que serà una aventura difícil, dura; vol fer la travessia del desert sol. Sap que cada ser humà, quan arriba a la pubertat, hauria de fer l’iniciació per descobrir quin és el sentit de la vida; i quan hagi acabat el viatge, la recompensa serà tenir la certesa d’haver deixat una via oberta per a pròxims aventurers, que com ell, senten la crida interior i volen seguir el rastre de la suor d’altres caminants que amb les seves petjades han amarant la sorra del desert.
Jordi ben al contrari, decideix quedar-se en la superfície de la seva falsa i còmoda seguretat. Quan seran adults: qui dels dos sabrà valorar a la persona pel sol fet de ser i no del tenir? Qui sabrà fe front a les dificultats de la vida sense perdre la dignitat, ni donar la culpa als altres dels seus fracassos? Qui sabrà adaptar-se a les situacions no desitjades? Qui sabrà caure i aixecar-se tantes vegades com sigui necessari?
____________________________________