Anant per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys just en arribar a la boca del túnel de la Mina hi ha la cruïlla a l’esquerra que duu a Capolat. Vam seguir la pista asfaltada i poc després de passar la Font Gran un rètol ens indicà el camí de terra fins a Torneula.
El paratge per qui li agradi la muntanya és fabulós, caminàvem pas a pas per entremig del bosc i dels prats mentre seguíem la nostra ruta. Aquesta època de l’any després de la pluja caiguda dies passats entapissa la terra d’herba amb un to verd brillant i on ressalten les flors de diferents colors. L’olor del timó (farigola) s’endinsa als nostres narius i ens delectem amb el seu perfum.
Primerament seguim la pista i poc després un senderoi entre arbres ens porta a un cingle on divisem les terres d’Avià i les cases de pagès del seus voltants.Poc després trobem un parell de basses plenes d’aigua i també una mica de llot que ens fa enfangar les botes. Davant nostre s’alça la casa de Torneula amb les seves dependències. En Lluís ens fa algun comentaris de la gent que l’habitava. Sobretot, de les dificultats de viure en un lloc aïllat, els treballs per anar els fills a col•legi quan eren petits i els camins a fer per treballar en un ofici a Berga. Res no és fàcil en la vida del pagès o ramader.
La casa és abandonada, els porxos mantenen la seva utilitat per emmagatzemar la palla pel bestiar. Ens sorprèn la grandària dels antics estables, sota la vivenda, per la profusió d’espais pels diferents animals. El sostre interior ha davallat a diferents punts de la construcció.
Una vegada feta una ullada a l’edifici continuem la nostra caminar que ens porta fins a Sant Salvador, santuari, punt geodèsic i on la quadribarrada bandera de la nostra terra oneja al vent. El mirador és meravellós perquè des d’aquest punt, 350- 400 m. de desnivell, és domina tota la plana propera del Berguedà Jussà o Baix fins a la serrades carenes de Montserrat.Sant Salvador també dit Sant Salvador de la Mata és una església preromànica de planta rectangular, actualment només són visibles els murs de tramuntana i ponent. Els carreus en una part de l’edifici són ben escairats i col•locats en llargues filades. Aquest parament contrasta amb el resta. Tot l’edificació és ocupada per les plantes i els matolls que fan difícil entreveure-la gaire. Segons dades les ruïnes de l’església conserven part del paviment opus spicatum. Nosaltres no ens va ser possible apreciar-ho a causa de la feréstega vegetació.
L’església va ser consagrada l’a. 900 pel bisbe de la Seu d’Urgell, Nantigis. L’acta de consagració explica que és consagra a petició de l’abat Sunila i dels habitants del poble que l’havien restaurada en el lloc anomenat Matta monasterii. El 905 el cenobi encara subsistia, car Adalaiz, comtessa filla dels comtes Suniari i Richildis, donà per remissió de l’ànima dels seus pares tot el terme de l’Espunyola al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Esmenta en els límits de la seva donació et de partis orientis affrontat in fines de Mata monasterio. Després la història del monestir queda difuminada pel pas dels segles.
Una vegada finalitzada la nostra visita ens vam encaminar fins a la Bòfia. Ës una cavitat on s’escolta el degotar de l’aigua en el seu interior. Acabada la nostra excursió només ens va quedar retornar al punt de sortida.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 16 maig 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada