El pessimista veu el got mig buit, l'optimista veu el got mig
ple, i l'emprenedor va a la recerca de més aigua.
El vaig
conèixer un dia qualsevol al bar, on ja fa molt temps que hi treballa, situat gairebé al
centre de Barcelona, prop de la Facultat on jo estudiava. És un noi alegre i
optimista, sempre penso que m’agradaria encomanar-me la seva manera de ser, tan
positiva. Sobre el que ha estat i és la seva vida es podria dir que... no
sempre l’ha acompanyat la bona sort, però sí que ha intentat de sortir del pas
de la manera més digna.
Fill d’una
família de classe mitjana “treballadora”. Pel que fa al seu pare, -en pau
descansi- hauria estat un bon progenitor si sempre hagués estat serè... Serè?
Sí, una persona serena és aquella que sempre sap el que fa, però ell era
d’aquells que sempre veia el got mig buit, i tot ho arreglava tornant-lo a
omplir, al bar més proper, és clar! D’aquesta manera era difícil de poder veure
les coses amb claredat.
Quan un, de
petit, no ha vist res més que el
dia a dia d’una mare sempre preocupada i
mig atemorida, pel fet de no saber com s’esdevindran les coses, sent una
necessitat de tenir una... espècie de seguretat, de benestar, de... tenir una
família com cal.
Això era el
que somiava quan veia el seu amic més íntim que es passejava amb els seus
pares, sempre tan mudats... sobretot la seva mare... tan ben pentinada i
enjoiada! Els veia com una família ideal, feliços a més no poder! I no era
perquè les coses els anessin tan bé, segons deien les males llengües, però, per
sort o per desgràcia, sempre veien el got mig ple, o ple del tot, malgrat els
deutes que els sobrepassaven pels quatre costats.
D’aquests
afers, ha estat a mida que s’ha anat fent gran que se n’ha adonat, llavors
només veia el que lluïa, encara que no fos or. L’havia envejat tant a l’amic...!
Sobretot quan veia la seva pròpia mare,
sempre tan escarrassada per tirar la
casa i els fills endavant, amb una vida
tan insegura...
Hi ha dies
que, treballant al bar, hi pensa... hi pensa molt en aquells temps incerts,
quan tenia aquelles ganes boges de ser gran i fer quelcom per canviar aquella
situació que el feia sentir tan impotent.
Sempre hauria
volgut fer una carrera, però això va ser impossible, degut a les circumstàncies
familiars. La seva família no era idíl·lica, i... ara s’adona que tampoc no ho
era la del seu amic. Tota la història de
la seva infantesa, li ha quedat ben gravada i l’ha empès a ser una persona
responsable. A l’adolescència, tot i que era difícil de pensar en un futur una
mica acceptable, mai no va tirar la tovallola. Sempre somiava que tindria una
feina, la que fos, i també tenia clar
allò de no voler estirar més el braç que
la màniga.
No sé si és
just o no, però la feina que té ara està molt relacionada amb els gots. Hi ha
dies que en té un feix per rentar. Per les seves mans n’hi passen de totes
classes: grans, petits, buits, plens, nets, bruts, sencers, o bé... a trossos,
i de tots colors. Què més dóna!
És curiós, però
el dia que vam començar a tenir una relació més amigable, va ser quan, allà al bar, em va caure el got a
terra i la Coca-Cola va mig inundar un costat de la barra. Des de llavors la
nostra amistat ha anat creixent i m’he adonat que, fins i tot, de les
situacions més difícils, te’n pots sortir si hi poses tot el teu esforç. La
seva vida, l’he anat escoltant verbalment, i per capítols, talment com si fos
una novel·la, alguns dies d’aquells que... no saps perquè, però pel bar hi
circula poca gent.
Ara ha
començat a estudiar una carrera, a través de la UOC. Hi dedica una bona part de
les nits, i no li fa res poder dormir
poc. Només té 35 anys. Encara és jove i té ganes d’aprofitar el temps. No sap
segur què serà del seu futur, però se sent fort, amb ganes de tirar endavant
com sigui i l’esperança que el dia que albiri el got mig buit, es vegi amb cor
d’emprendre el camí per anar a la recerca de més aigua per omplir-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada