ON S'HA FICAT EL MITJÓ VERMELL.

Amb el calaix dels mitjons obert, la Laia remenava i remenava mentre esbufegava. “Buf... mitjons... grocs, grisos, blancs , verds, granats, taronja, blaus... però on són els vermells?  L’altre dia els portava i ara no els troba enlloc.”

Llavors se li va acudir de mirar el cistell de la roba per planxar, i allà entre el pilot de roba, treia el nas tímidament una cosa vermella. Va tibar allò d’una revolada i va sortir un mitjó vermell. Faltava l’altre. Aviat tota la roba del cistell estava escampada pel terra, buscant l’altre mitjó i aquest no apareixia per enlloc.

La Laia bullia, estava feta un feix de nervis, - d’un, no en faig res - pensava-. Necessito l’altre. La mare els va rentar, ha de ser per aquí...  però he regirat tota la roba i no surt enlloc. Ja ho sé... haurà quedat dins la rentadora i ara serà moll. Va córrer a mirar la rentadora i aquesta estava en marxa. No pot ser, he de sortir d’aquí una hora amb els mitjons. I el mitjó segur que és aquí dintre.

 

Aquella tarda la Laia, representava una obra de teatre molt divertida, on hi havia un ball de bruixes. Tots els artistes havien d’anar vestits de negre, i amb els mitjons vermells; i ara el seu mitjó estava donant voltes dintre la rentadora, o no? qui sap. Llavors es va donar compte que només faltaven vuit minuts per acabar la rentada. Va decidir esperar, després de pressa a l’assecadora. Estava segura que era allà dintre , a vegades sol passar que queda una peça petita en algun racó al treure la bugada. Encara que per més que mirava no veia res vermell que donés voltes. I si no hi fos, si fos en algun altre lloc. Però, on?

Va obrir la rentadora, va treure la roba peça per peça, mirant bé entre les pijames i les tovalloles. El mitjó no hi era. És va desanimar. Ja no sabia on mirar més havia regirat tota la casa.

Faltava poc per les cinc i ja hauria de ser al teatre, però li faltava el mitjó. Si almenys estesin les botigues obertes, n’aniria a comprar un parell; però el diumenge es tot tancat.  Havia de fer alguna cosa, no podia fallar al seu grup de teatre. Va mirar als altres mitjons; els granats o els taronges, quins s’assemblen més als vermells. Finalment es va decidir pels granats. En portaria un de vermell i un de granat, o potser els dos granats. No ho sé , els portaré tots tres i allà decidirem quins desentonen menys–pensava.-    

Va posar els tres mitjons en una bossa. És va canviar  d’una revolada per marxar tot seguit. Quan es posava les sabates va notar que en una no li entrava bé el peu. Va mirar que passava ... i , si, a dins hi havia, ben suat i rebregat ... el mitjó vermell!

18/04/2015/