Ben Brooks
(Gloucestershire,1992) és un jove i prolífic novel·lista anglès. Ha
publicat cinc llibres dels quals dos han estat publicats
a Espanya per l'editorial Blackie Books: Crezco en castellà (Grow Up en la
versió anglesa) i Lolito, la seva novel·la més recent. Fes-te gran i Lolito han estat publicades en català per l'editorial Empúries.
Va ser nominat als Premis
Pushcart i la seva obra ha format part de l'antologia impresa del millor de la
web que Dzanc Books publica cada any. Brooks va viure durant una temporada
a Barcelona, i actualment resideix a Berlín.
El llibre que ha arribat a les
meves mans d’Editorial Empúries narrativa té dos-centes seixanta tres pàgines i
traduïda per Ernest Riera. A pesar que la portada pot induir a literatura
eròtica considero que actualment no ho és.
Lolito retrata, de manera gens ensucrada, la relació entre un
adolescent i una mestressa de casa guapa i avorrida. Després de què la seva
xicota l’enganyi, l’Etgar busca consol a internet. En un xat d’adults, coneix a
la Macy.
Aleshores arriben a aquest món
que tant se’n parla de trobar relacions per mitja de l’ordinador. Tant menteix
ell sobre l’edat afegint-se uns quants més com ella restant-ne. Com es diu
correntment cadascú enganya, més o menys, a l’altre.
Malgrat en sentim parla força
a vegades em sorprèn la facilitat de creure en un sistema que permet falsificar la realitat de les persones.
En aquest cas la relació és la
normal entre una dona i un home, però realment la diferència d’edat existeix i
tot comporta el seu càstig.
M’ha agradat llegir-lo i
connectar també en un món jove ple d’expressions modernes i diferents a les que
utilitzem la gent més gran. Crec que ens aporta noves idees i es pot gaudir de
la seva lectura.
No vull fer comentaris sobre qualsevol
obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar.
Aquest escrit no vol ser cap judici
sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya
d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada