(Quina és la cosa més bonica per tu? )
Hi Ha un munt de coses que són
molt boniques al nostre entorn i qualsevol d’elles podria ser considerada la
cosa més bonica de totes, però una de les coses més boniques que trobo, més
dolça i més tendre, és un nadó, en els
primers mesos de la seva vida.
Des del moment en que neix , els
primers plors, els següents, al agafar-se al pit de la mare, el rostre
angelical que posa quan dorm. El primer
somriure, el primer barbulleix. Com distingeix als que l’envolten, la mare, al pare, aviat als avis. Com busca
el pit quan té gana, com plora si encara no li donen, o el plor pels petits mal
de panxa, l llavors poder-lo bressolar als
braços.
Veure com es van omplint les
seves galtes, els sacsons del seu cos. Com la seva pell es va tornant rosada,
cada ganyota que fa, cada somriure és una novetat.
Quan compleix una setmana, després
un mes, dos ... tres... Com cada dia va descobrint coses noves, és una delícia
poder seguir de prop aquest esdeveniments, aquests canvis d’aquesta petita
coseta que es va convertint en una
personeta. Cada dia que passa va variant
el seu físic, va creixent, les galtes rodonetes , els cabells més llargs, aquells
ullets que et miren i observen tot el que l’envolta. Les mans i els ditets que
es mouen i aviat agafant coses i les premen ven fort. Els primers intents de
paraules, les primeres farinetes ... les ganyotes amb els aliments nous, etc...
Hi, la cosa més maca de totes, és,
si aquesta petita personeta és el teu nét.
11/04/2015/
És net teu Anna? Felicitats! sembla un angelet!
ResponEliminaA mi m'agraden quan ja tenen com a mínim un meset...
Petonets, Anna.
No, M. Roser, no és el meu nét. Érem a un taller d'escriptura i havíem de fer un relat amb 15 minuts, sobre l'anunciat. El dia abans havia vist el nen acabat de néixer d'una amiga i em va inspirar. En el fons, però, pensava en el meu nét quan era petit. Són tant bonics els nens als primers mesos.
EliminaLa imatge és d'Internet..
Una abraçada.