dimecres, 15 d’abril del 2015

CRÒNICA CARNAVALESCA. II


Dues comparses, només dues comparses s’han pogut muntar per la rua. Ja ho sé, som un poble molt petit, no arribem a cent persones: això entre vells, dones, homes i nens. Per tant, la nostra desfilada s’acaba molt aviat. Però fills meus, com podíeu construir una carrossa amb una colla de xitxarel·los vestits d’olives sense anxova, després fer sortir de la carrossa aquest peix perquè les omplí de cosa salada, i aleshores  abraçar-vos tots junts en una dansa infernal. Fins que finalment eixí una verge bruna que acabà morrejant-se amb l’oliva principal.  

Per cert Manel, ja veig que estàs bé de les cames ja que ballaves, de mala manera, mentre feies d’anxova o de seitó, no ho sé. Quan vulguis passa per casa que ara no tens excusa per arreglar-me el termos de l’aigua calenta.

Ei!!! He dit xitxarel·los però també havia “xitxarel·les”. Prem-les més fort altre cop, que se’t noten quan botes, Carme.  

L’altre carrossa també em va ferir profundament era la parodia de la Setmana Santa amb aquell parell de ... Sí, tu Manel i tu Pere, que fèieu de genolls pel carrer assotant-vos amb cordes com si fóssiu penitents i cantant una rumba. Us ho recordaré per la processó, aquest cop no teniu excuses per no portar el pas de la Dolorosa.  

Ja ho sé que tota aquesta injuria ha estat obra del batlle socialista: Baldiri! No t’amaguis rere de l’algutzir, que sé que has estat tu. Pot ser hauré de confessar-li a cau d’orella alguna cosa a la teva dona. 

Girant-se altre cop a l’altar es persigna i comenta amb veu baixa:
¾    Ai Senyor!! Com m’han fet perdre els estreps. Perdona’m no diré res a ningú de res.  

Vull acabar aquest calvari de la meva resignació. De les majorettes de faldilleta curta no diré res. Vaig pregar per què quan arribin al cel els hi donin una túnica llarga. Alguna, per les fortes camotes se us notava que éreu muntanyenques. I tu, Adrià, malament està que facis de noia però almenys afaitat les cames.  

Després perdició de perdició, l’execrable espectacle de la gent jove beguda, vòmits pel carrer, llaunes i brutícia per tot arreu. I per acabar no ens mancava més que la denúncia de la Maria, (malaguanyat nom de la Mare de Déu), de què l’havien violada mentre estava beguda. Senyor! Senyor!! Senyor!!! A veure fidels de Massabaix, qui no ha fornicat mai amb la Maria que aixequi la mà. Veus, Maria! Ningú. Si ho sé! No veus que tothom es ve confessar amb mi. 

En acabar la missa penjaré unes llistes amb les hores apuntades perquè tots, he dit tots; Ep! Baldiri, no facis el desentès, tots passeu pel confessionari aquesta propera setmana. Ah! I seria un detall per part vostre que avui les almoines siguin bones ja que si teniu diners per fer xarlotades pel carrer, també teniu l’obligació d’atendre a la vostra església i acontentar al vostre rector. No solament de misses viu l’home!  

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada